Per un sistema nacional de serveis socials català

Aquests últims anys és possible que s’hagi abusat del terme ‘històric’. El pas del temps ha de donar la perspectiva justa sobre el que realment és o no històric, però no podem devaluar la importància de fites que poden significar un punt d’inflexió en el transcurs dels esdeveniments.

L’1 de juny es va signar un acord d’una rellevància cabdal en el sector social del nostre país. Un acord inèdit entre el Govern de Catalunya, les patronals i els sindicats més representatius del sector social que comportarà una millora en les condicions salarials dels treballadors i treballadores del sector (indexant els salaris del sector social al sector públic), una millora en la qualitat del servei que es presta a les persones i un compromís de totes les parts de caminar plegats en el camí de la construcció d’un veritable sistema nacional de serveis socials de Catalunya. Un camí que no serà ni fàcil ni ràpid, però que emprenem convençuts.

Tenim un objectiu compartit de construir un sòlid sistema de serveis socials de Catalunya. Tenim uns bons sistemes de salut i d’educació, consolidats i reconeguts, però no es pot dir el mateix de la xarxa de serveis socials. Hem de convertir aquesta xarxa de fils prims i tensats en un sistema integrat, robust, eficient, innovador i flexible.

Tsunami demogràfic

El repte és immens, però és necessari també per afrontar els reptes socials que hem d’afrontar. D’entrada, el tsunami demogràfic que tenim per davant. Encara en som poc conscients, però la davallada de la natalitat combinada amb un envelliment massiu de la generació del ‘baby-boom’ i l’augment de l’esperança de vida ens portarà una societat molt necessitada de cures, que no podrà dependre només ni principalment de l’esforç de les famílies per donar suport a les persones dependents. Necessitarem nous ingressos fiscals per finançar serveis avui infrafinançats, una gestió més eficient d’uns recursos que són limitats per definició, més inversió en tecnologia per millorar la productivitat i la qualitat assistencial, uns professionals pagats de manera adequada i amb feina estable, i més treball comunitari i mobilització de la iniciativa social; però només ho farem possible funcionant com a sistema.

Actualment, la xarxa de serveis socials conviu amb 12 convenis col·lectius diferents; unes bretxes salarials massa grans respecte d’altres sectors, que comporten unes dificultats enormes a l’hora de captar i retenir talent i un model de col·laboració públic social no basat en la qualitat en la prestació dels serveis i una cartera de serveis superada per la realitat. El lideratge governamental és imprescindible, però necessàriament cal una gran aliança amb els sindicats i les patronals, tant del tercer sector social com del sector empresarial.

Amb els interlocutors socials ens hem conjurat, a través d’aquest acord, a capgirar la situació i dotar els serveis socials de la rellevància que es mereixen i fer que esdevinguin, efectivament, el quart pilar del benestar. La qualitat d’un Estat del benestar del segle XXI es mesura, en bona part, en com afrontem allò que alguns han definit com ‘la crisi de les cures’. L’hem de poder afrontar amb la mateixa ambició que hem tingut en l’àmbit de les pensions, la salut o l’educació.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Amb aquest acord, Catalunya ha posat la primera pedra per a la construcció d’aquest sistema de serveis socials que ha de dignificar i donar musculatura al sector.

Finalment, és just fer un reconeixement a la responsabilitat dels sindicats i les patronals de l’àmbit social. Perquè un acord sempre implica cessions i assumir riscos, però és evident que davant de les cessions i els riscos hi ha un avanç, hi ha un horitzó que el país necessitava dibuixar i, a més, és important que aquest horitzó el dibuixem conjuntament.