Personalitats italianes Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Déus i dimonis

Si no fos perquè el meu ateisme està a prova de bombes, alguna vegada podria flaquejar. Per exemple, costa creure que la coincidència de les morts de Silvio Berlusconi i Nuccio Ordine sigui simplement casualitat. Però sí que resulta útil per contrastar dues maneres molt diferents d’entendre la vida. Pot semblar una comparació desigual perquè la repercussió –inclosos el dol oficial i els honors d’Estat– per la mort d’‘il Cavaliere’ supera per golejada les mostres de consternació que també ha generat la desaparició de l’escriptor. Però de vegades la mida no importa. Així que anem a l’exercici. Pragmatisme davant utopia podria ser una primera aproximació, però es queda curt. Berlusconi va elevar a l’enèsima potència la frase, falsament atribuïda a Maquiavel, que «el fi justifica els mitjans». La seva dilatada trajectòria política i empresarial apareix esquitxada d’escàndols, sospites, denúncies i alguna condemna. Homòfob i masclista fins a la nàusea, són legió els italians que volen assemblar-se a ell perquè encarna el retrat del triomfador: ric, poderós... i llest, ja que mai el van acabar d’agafar. O sigui, una preqüela de Trump.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Negocis i coneixement

Ordine va ser un enamorat del renaixement, un expert en Giordano Bruno i, a cavall d’aquesta militància artística, va viure un altre tipus de reconeixement. Va titular el seu llibre més exitós com ‘La utilitat de l’inútil’, una carta d’amor a les humanitats i una declaració de guerra a l’educació exclusivament mercantil. Berlusconi, negocis; Ordine, coneixement. Deu ser que els orígens familiars també pesen. Perquè l’avi d’Ordine venia còmics en un quiosc, que va ser l’agafador perquè ell s’enamorés dels llibres. El pare de Berlusconi treballava en un banc que netejava diners de la màfia; de fet, un dels seus ‘capos’ va viure diversos anys a la mansió de les festes «bunga-bunga». Resumint, que totes les religions divideixen entre bons i dolents, déus i dimonis, i a sobre ens aclaparen amb la llista de pecats. Jo no aspiro a tant, però la pregunta em sembla pertinent: ¿amb qui vaig? ¿Amb Silvio o amb Nuccio?

Temes:

Silvio Berlusconi Itàlia

Inicia sessió 0 Comentaris