La inflació de l’ull per ull

Quan la presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, parla de la ‘tit-for-tat inflation’ acudeix a una expressió que bé podria ser traduïda per ‘la inflació de l’ull per ull’. Amb ella, Lagarde adverteix del risc que empreses i treballadors entrin en una «espiral negativa» (una altra metàfora) en què cadascuna de les dues parts intenti compensar a costa de l’altra la pèrdua d’ingressos reals que provoca l’encariment generalitzat de béns i serveis.

Notícies relacionades

Lagarde demana que Competència analitzi els sectors que més han augmentat els seus beneficis

El BCE no s’atura: eleva els tipus al 4% i els tornarà a apujar al juliol

Vinculat a aquest fenomen, també s’està encunyant l’expressió anglesa ‘greedflation’ (inflació avariciosa), que al·ludeix a l’actitud d’algunes empreses o sectors d’aprofitar el riu revolt de la pujada de preus, no només per compensar l’encariment dels seus costos, sinó per engrandir els marges de beneficis. La mateixa Lagarde ha demanat recentment a les autoritats de competència dels estats membres de la zona euro que analitzin què hi ha darrere de les pujades de beneficis dels sectors empresarials que més van augmentar els seus resultats durant el 2022, entre els quals ha citat l’agricultura, la construcció, la restauració i el transport. 

Amb la metàfora de la ‘sticky inflation’ (inflació enganxosa), es fa referència a la resistència a baixar dels preus de determinats béns o serveis i la imatge del «coet i la ploma» serveix per visualitzar fenòmens com el que afecta els preus dels carburants, que pugen amb rapidesa quan el barril de petroli es dispara, però que triguen a baixar fins i tot quan aquest es desploma. Últimament, la imatge favorita de Lagarde sembla que és la del viatge (‘journey’) i, en particular, la del viatge amb avió. Això li serveix a la presidenta del BCE per justificar el ràpid ascens dels tipus d’interès en els primers moments (l’enlairament de l’avió), abans d’arribar a l’«altitud de creuer», on «planejar» durant un temps (llegeixi’s: amb els tipus estables en un nivell elevat) abans d’«aterrar» al destí esperat. Quan s’aproximi el moment, segur que s’obrirà pas una altra metàfora, la de l’aterratge suau, però «encara tenim terreny per cobrir».