Pòdcast Si Luter hagués tingut TikTok

Genera sorpresa i perplexitat el fet que les idees reaccionàries i els discursos de l’extrema dreta siguin tan presents entre els més joves. Segurament influïts pel record de moviments generacionals anteriors en què la joventut era l’abanderada de les propostes més trencadores, ningú havia vist venir el gir conservador de nois i noies nascuts al segle XXI. A l’hora d’analitzar-ho s’enumeren molts factors que intenten explicar com és possible, i un dels que més es comenta és l’habilitat de certes formacions polítiques per adequar els seus missatges als mitjans que consumeixen els joves.

Així, alguns postulats que complaurien els franquistes més rancis, com l’espanyolisme, el masclisme i el racisme, es disseminen gràcies a eines modernes com TikTok, on la majoria d’usuaris tenen menys de 30 anys. Ara bé, per més que hi hagi gent a qui li sembli un prodigi d’intel·ligència, només és un altre exemple de com les ideologies sempre busquen la manera d’arribar massivament al gran públic. I la funció que ara fan les xarxes socials també la van fer la televisió, la ràdio, el cine i els diaris. Fins i tot la impremta va tenir aquesta utilitat. A ‘El tren de la història’ expliquem el cas més conegut: l’origen del moviment protestant iniciat per Martí Luter.

Contra les indulgències

Aquest teòleg nascut el 1483 a l’actual Alemanya estava indignat per la manera com el Vaticà dirigia l’Església. L’enervava especialment la qüestió de les indulgències, és a dir, la possibilitat d’expiar els pecats pagant una quantitat econòmica.

Luter va voler proposar una reforma de la jerarquia eclesiàstica i, per donar a conèixer la seva proposta, la va resumir en 95 punts (les 95 tesis) i les va penjar al lloc més freqüentat de Wittenberg, la porta de la capella reial, el 31 d’octubre de 1517. El dia no era escollit a l’atzar. La vigília de Tots Sants era el dia en què més feligresos anaven a aquest temple i, per tant, Luter s’assegurava que les seves propostes arribarien a tota la localitat. Però sabia que amb això no n’hi havia prou i que havia de publicitar les 95 tesis per tota la regió. Per a això es va servir de l’invent més modern d’aquell temps: la impremta.

És obvi que, per als humans del segle XXI, un artefacte que consisteix en una planxa on es col·loquen motllos de lletres per formar paraules i es mullen de tinta per estampar-les un paper no té res de revolucionari. Ara bé, a principis del segle XVI, els textos encara es copiaven a mà. Per tant era molt lent i car fer circular escrits. És a dir, que si ho adaptem al nostre vocabulari actual, Luter va redactar una publicació (com fem a Facebook o a Instagram) i la va viralitzar.

Això ho explica molt bé Antoni Gelonch, autor del llibre ‘Martí Luter, buscant la veritat va canviar la història’, a qui hem convidat al pòdcast perquè ens expliqui el naixement d’un moviment religiós que va transformar Europa per sempre. Així, mentre els països més meridionals del continent van continuar orbitant entorn del Vaticà i el poder papal, l’Europa del nord va abraçar els postulats luterans i va emprendre un camí totalment diferent marcat per conceptes com l’austeritat i la responsabilitat individual, que van influir en la mentalitat dels habitants d’aquelles terres.

Proselitisme

Notícies relacionades

El pòdcast d’EL PERIÓDICO: ‘Si el timbaler del bruc’, la proposta literària de Xavier Carmaniu

Twitter era una cerveseria de Múnic

Tot i que a Catalunya tot això ens queda molt lluny, en alguns punts del país hi va haver petits nuclis reformistes vinguts de fora que van intentar fer proselitisme entre els autòctons. Un dels casos més curiosos es va produir a l’Empordà. Ens ho explica per al pòdcast Joan Manuel Soldevilla, autor de ‘L’editorial perduda de Figueres’. En aquest llibre narra les peripècies de la família López-Murray, que es va instal·lar a la capital empordanesa a finals del segle XIX per posar en marxa la Sociedad Española de Tratados Religiosos y Libros, un segell que editava a fons perdut centenars de llibres de tota mena amb l’objectiu de donar a conèixer el protestantisme.

Els López-Murray van escollir Figueres perquè era una ciutat amb un fort moviment republicà anticlerical i van pensar que des d’allà els seria més fàcil començar la seva campanya d’evangelització entre catòlics, però no van tenir gaire èxit. Els figuerencs religiosos preferien el catolicisme i els no creients directament eren ateus i no estaven per orgues. A més, van recolzar el republicanisme de Lerroux i a l’Empordà tenia més prèdica el republicanisme federalista i catalanista. Qui sap, potser si haguessin utilitzat alguns dels nous sistemes de comunicació de principis del segle XX, com el cine, haurien convençut algú.