Gàrgoles Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Estrambòtics signant decrets
Una part no gens menyspreable de les causes de l’ascens del feixisme (amb les seves múltiples cares) és el conreu constant de l’exabrupte i l’improperi. També de la banalitat, sabedors com són que s’adrecen a una part de la població que no vol escoltar les variables del gris, sinó la contundència del blanc o del negre. De fet, un dels problemes és que tots els altres també estem pendents de l’astracanada, perquè ja donem per fet que el feixisme és, en bona part (pel discurs i pels que el pronuncien), un tipus de «friquisme».
Entenem que no hi pot haver discussió racional possible, perquè no admetem la presència de la ideologia de l’odi com si es tractés d’un rival polític típic. I observem les pallassades dels feixistes que, de manera conscient o no, s’apunten al paper de comparsa mediàtica en una societat que oscil·la entre l’estupefacció de comprovar tanta estupidesa i l’admiració cega del populisme.
Tot això ocorre mentre el feixisme és lateral, perifèric, una excrescència de la dreta convencional. I totes les ganyotes de menyspreu o de sorpresa es tornen rictus esporuguits quan ells arriben al poder. Un poder real, com ara el futur conseller de Cultura de la Generalitat Valenciana. Aquest senyor torero va voler batejar un cavall seu amb els noms d’Escipión, Viriato, Duce o Caudillo i va proposar una tria per internet. I va aclarir, per als votants del bateig, que «Duce se pronuncia Duche». Aquesta bertranada fa riure, però és en la pròpia incultura que hom suposa que tenen els votants que es basteixen els murs futurs d’intolerància. Perquè tot s’iguala (la ignorància amb la veritat; la broma amb la falsificació) i la cultura ja no té sentit com a lectura crítica del present, sinó com a anestèsia del passat. «El que hauria de ser insultant», ha dit Vicente Barrera en referència a la Guerra Civil, «és haver-la perdut». Perquè «qualsevol democràcia se sustenta en una guerra guanyada». La cosa no és tenir un torero com a ideòleg, sinó passar dels estrafolaris arguments de fireta a la figura de l’estrambòtic signant decrets.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
