L’espiral de la llibreta Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Una platja atapeïda de para-sols blaus
‘Sufre, mamón; devuélveme a mi chica o te retorcerás entre polvos pica pica’. Em preparo un cafè taral·lejant la cançó del grup Hombres G després de llegir a la premsa que el Ford Fiesta, gran icona dels estius dels vuitanta, es deixa de fabricar el mes que ve després de 47 anysde producció ininterrompuda. A la cançó, la nòvia de l’ofès fuig amb un nen ‘pijo’, en un Ford Fiesta blanc i amb un jersei groc, presumiblement nuat sobre les espatlles. Pot ser que als més joves del lloc els costi creure que el 1976, quan es va inaugurar la planta d’Almussafes, a València, les llistes d’espera per adquirir l’utilitari s’allargaven un any. ¡Ah, quins temps! Les caravanes, el ‘Carrusel deportivo’ a la ràdio, la tornada al ciment el diumenge crepuscular.
Entretots
També s’està acomiadant una firma tèxtil, mítica d’aquell temps, «‘Marie Claire, Marie Claire, un panty para cada mujer’». Tot apunta al tancament de la fàbrica de Vilafranca, que insufla vida a les comarques d’Els Ports i el Maestrat, d’un Castelló interior en risc de despoblació. Corre perill el jornal de 260 treballadors, majoritàriament més grans de 50 anys. Més d’aquesta pluja fina i impertinent, que va calant fins als ossos.
Faig una aturada de la columna recolzada al balcó, sota la calor africana. La gent transvasa amb coques. Penso en el marit de X., que s’ha aixecat a dos quarts de quatre per anar a la feina, en una panificadora del Vallès. Diuen que l’economia espanyola remunta, que el PIB ha crescut el 0,6%, però la vida petita és molt difícil. Costa amunt.
Tot passa, tot queda
Se’n van el Ford Fiesta i les mitges que no eren mitges, sinó senceres, mentre la filosa de l’etern retorn, en la seva repetició infinita, rescata del ‘Verano azul’ passat, la sèrie, també dels vuitanta, de Chanquete, la pintora Julia, Pancho, Bea, el Piraña i d’altres. Té pebrots que en un país amb prop de 8.000 quilòmetres de litoral hagi sigut necessari conjuminar una platja de pega a Madrid, al poliesportiu de Puerta de Hierro, encara que el vídeo electoral té el seu ‘punch’: una postal de Nerja al fons, para-sols de color blau PP clavats sobre la sorra i Borja Sémper descalç, amb els pantalons arremangats, com si tornés de pescar al calador indecís.
¿A quines nostàlgies apel·la el PP? El partit de Feijóo espera un tsunami blau contra el ‘sanchisme’.
En la cèlebre sèrie televisiva, la colla de Chanquete tenia els plans molt clars: primer, lluitar contra una fàbrica química que abocava residus tòxics al riu i després, capítols més endavant, contra una constructora, anomenada Promovisa, que pretenia fer el ‘pelotazo’ rajoler amb uns blocs d’apartaments. El timó del PP, en canvi, va fent batzegades.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
