Campanya Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La política és contracíclica
El PSOE va perdre estrepitosament el 2011, fins al punt que Rodríguez Zapatero va renunciar a ser el candidat en aquestes eleccions, i va haver de recórrer a Pérez Rubalcaba, perquè l’economia se’n va anar en orris. L’ajust pressupostari va comportar una retallada de les pensions, les inversions i la despesa social en general. Res a veure amb la realitat actual i les polítiques redistributives tan generoses que ha portat a terme el Govern de coalició presidit per Pedro Sánchez. I no obstant, la cosa pinta lletja per a les esquerres el 23 de juliol tot i que en política res és segur fins al final. A Joseph Stiglitz, premi Nobel d’economia, li passa igual que a molts, no entén que Sánchez, la tasca del qual jutja molt bona, no rebi més suports. S’ha enfrontat a una legislatura molt complicada, per la pandèmia, les tensions inflacionistes posteriors, l'erupció del volcà de La Palma i, finalment, les conseqüències de la guerra d’Ucraïna.
Ningú seriós discuteix que l’economia espanyola va bé. Si fos al revés, aquest seria l’eix de les preocupacions ciutadanes en les enquestes d’opinió. D’això es demostra que gairebé mai es premia la bona gestió econòmica ni les polítiques socials, i que només quan les coses van malament, es castiga el Govern de torn. Winston Churchill va guanyar la Segona Guerra Mundial, no poca cosa, però va perdre les immediates eleccions. Ni mica d’agraïment dels seus conciutadans. George Bush es va creure imbatible el 1992 després de la victòria militar al Golf, però va perdre davant Bill Clinton per l’economia. La política és contracíclica. Quan les coses van bé, la gent vota per pulsions ideològiques, reals o imaginàries. Però quan l’economia va malament, poc importa la transcendència de les victòries militars, es prefereix algú que ens tregui del forat. La dreta política i mediàtica ha aconseguit l’últim any que calés un relat tenebrós del sanchisme. Ara Sánchez només té un mes per capgirar-lo, per inventar-se una cosa nova, sense esperar cap agraïment dels que s’han beneficiat de les seves polítiques socials.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
