La realpolitik

Aquests dies d’eleccions municipals s’ha exhibit, una vegada més, com funciona la política i com es desenvolupen els seus protagonistes per assolir l’anhelada victòria electoral i, si aquesta no és possible, com obtenir un pacte que els permeti ser allà, ja sigui cogovernant o estant a l’oposició.

Mentrestant, el votant s’adona que el seu vot té una influència relativa en el resultat final, perquè en última instància hi ha un ‘res per aquí, res per allà’ i el joc del triler polític ens deixa atònits a tots.

Un bon amic em deia: «He votat Collboni perquè no pugui governar Ada Colau, i ara resulta que pot passar que aquesta i els seus tornin a participar del govern que no vull». Altres diran: «He votat el PP perquè no guanyin les esquerres i Sirera fa possible que Collboni aconsegueixi l’alcaldia». Sé d’algú que va votar Valents, i els seus amics ara li recriminen el vot inútil. I ja no diguem el que és l’enuig dels independentistes, que es veien cogovernant els de dretes amb els republicans d’esquerres, i s’han vist avançats pel PP, que els ha deixat rabiosos i amb les ganes.

Enterrament

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

L’acte de dissabte passat a l’Ajuntament de Barcelona va ser un enterrament. Les cares llargues de tots els presents eren un poema. Tots enfadats i mig avergonyits ens mostraven, davant la mirada d’uns ciutadans desconcertats, ofesos i molt decebuts, la implacabilitat de la política i la crueltat dels seus moviments al servei dels interessos de cada partit. Aquesta és la realpolitik. 

Els recomano la lectura de l’última novel·la de David Trueba titulada ‘Queridos niños’, editada per Anagrama, en la qual es mostren els artificis que s’elaboren en campanya per guanyar unes eleccions conjuminant mentides que van dirigides al pobre votant, també anomenat pel protagonista del llibre com «els seus estimats nens». El disfrutaran.