A contrallum Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Poc amor
Ignoro quina és la diferència entre l’arsenal nuclear tàctic i l’estratègic, però ni m’aturo a esbrinar-ho perquè me’n sé la dada bàsica: que tots dos maten a l’engròs. El crim minorista –el de tret a tret– és delicte ja a gairebé tot arreu. Ara es mata i es mor a l’engròs, i a això no s’hi diu crim, sinó geoestratègia. Són víctimes de la geoestratègia tant els civils ucraïnesos bombardejats per Putin com els migrants que s’ofeguen al Mediterrani sense que l’ajuda arribi a temps. La geoestratègia no és pecat, de manera que ningú se’n penedeix com el Papa ha hagut de penedir-se de la pederàstia. «Dolor, vergonya i consternació», ha dit que sent davant els casos de jesuïtes abusadors i violadors. Curiosament, no ha esmentat la culpa, tan de la tradició cristiana.
Enmig de tot aquest horror tàctic o estratègic, vagi vostè a saber, amb el qual un es troba a les pàgines dels diaris, ens assabentem que Shakira va fer aterrar el seu avió privat a Barcelona per fer-li un petó a Piqué. L’hi va dir a la jutge que porta els seus problemes amb Hisenda. Mirava d’explicar que un petó no pot comptar com un dia d’estada al país. Però molt ens temem que fins i tot si li hagués sortit així de car, l’artista colombiana hauria ordenat al pilot descendir perquè parlem d’una dona poc calculadora. Aquest petó s’hauria de declarar Patrimoni Immaterial de la Humanitat perquè és un petó sense geoestratègia, sense interès, és un petó gratuït, com la gràcia. Shakira podria haver pactat fa mesos amb Hisenda i deixar-se d’embolics, però continua lluitant no pels milions que li demanen, sinó pel significat dels gestos heroics provocats per l’amor.
Hi ha poc amor als telenotícies, poc amor a la premsa. Fins i tot a la premsa del cor hi ha poc amor, o cap, ja que els petons es cobren a preu d’or, igual que els casaments, els batejos i les celebracions. Les revistes del cor són un bordell de fotos a tot color i titulars rosa. La filla o la neta, ara no hi caic, d’Ana Obregón és ja en si mateixa una indústria del porno que produeix uns beneficis constants sense gairebé inversió. Ha nascut una geoestratègia del ventre de lloguer que produeix «dolor, vergonya i consternació». Això no va.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
