La foguera Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Autopercebre’s marquesa
Estareu al corrent del molt sonat escàndol a compte dels supermercats Lidl, l’encarregada d’una botiga i una dona trans, Cristina, aleshores presidenta d’una associació pels drets LGTB al seu poble, que va decidir que venjar el seu malestar anecdòtic amb una treballadora era molt més important per als Drets Humans que la seguretat laboral.
Resum de la cosa: La Cristina, l’aspecte i la veu de la qual indubtablement són d’una dona (busqueu vídeos a Google i autopercebeu vosaltres si estic sent irònic), era al Lidl, comprant. Primer, explica que es va sentir «assetjada» (sic) perquè la supervisora del Lidl volia que passés per les caixes d’autopagament. Es va entaular llavors una picabaralla a compte d’aquest «assetjament» intolerable, i l’encarregada, sempre amb educació segons la mateixa Cristina, la va convidar a marxar i la va anomenar «cavaller» fins a cinc vegades, fins i tot després que la Cristina li digués que és una dona. Fins aquí ¿picabaralla domèstica, anècdota intranscendent? Doncs no, senyora: pot ser tot un delicte d’odi segons la llei que Montero va deixar al convent abans de plegar.
Notícies relacionadesPenso que aquesta dona trans també s’autopercep marquesa, vist el seu tracte amb el servei. I admeto que anomenar-la «cavaller» va ser un greu error, perquè de cavallerositat no sembla que en tingui gaire. Llegeixo per allà que la supervisora del Lidl té atacs d’ansietat, que li han donat uns dies lliures, que la premsa s’ha presentat a la botiga a la recerca de carn de la que no es mastega, i tot això mentre la bona de la Cristina fa un passeig triomfal pels mitjans de comunicació, que qualsevol diria que el que buscava denunciant aquest «odi» era cas.
En articles de premsa i aparicions de televisió, la Cristina ens parla de les seves preferències tocant a la roba i l’afaitada, i ens fa un relat esgarrifós de tot l’odi que rep per la seva manera de viure. És instructiu, perquè demostra, de passada, que una persona trans podrà tenir l’expressió de gènere que li vingui de gust, més o menys explicativa o confusa respecte a la seva identitat de gènere sentida, però que res del que faci aconseguirà dissimular una personalitat ‘gilipolles’, com sembla ser el cas. I si algú creu que ho dic per transfòbia, s’equivoca: no hi ha signe d’igualtat més gran que anomenar ‘gilipolles’ a qui ens ho sembla, independentment del seu sexe, expressió de gènere o condició.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
