Àgora Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Incomprensió lectora: ¿continuarem fugint d’estudi?
A finals de maig es va fer públic que, segons un estudi sobre comprensió lectora (PIRLS, per les sigles en anglès), l’estudiantat català de quart de primària és a la cua d’Espanya, només per davant de Ceuta i Melilla, i a la d’Europa, seguit per Turquia i la Bèlgica francòfona. Des de l’anterior estudi, a Espanya i a l’OCDE hi ha hagut un descens general, però la baixada a Catalunya el duplica.
Això no es refereix directament a saber llegir ni a l’afició a la lectura, sinó a no entendre o no entendre prou el que es llegeix. Un fet, doncs, molt alarmant.
Al Departament de Educació no l’ha sorprès: «El 2016 [dades conegudes el desembre del 2017] estàvem en la franja baixa de totes les comunitats i [...] el termòmetre de les avaluacions en competències bàsiques ens indicaven un baix rendiment en llengua»; «per això ja tenim moltes iniciatives i esperem presentar un pla de lectura al juliol, juntament amb el Departament de Cultura, basat en l’impuls de les biblioteques escolars».
¡Han passat cinc anys i mig des que es van conèixer les dades fins a la presentació de l’esmentat pla de lectura! Segons la mateixa font, la causa és l’augment de la població immigrant. Però, ¿s’ha fet res per corregir els efectes d’aquesta possible causa? ¿És l’única?
Entretots
No hi haurà indicacions generals –«cada centre sap què ha de fer»–, però sí un pla pilot: dotació de recursos per a les biblioteques de 50 centres i un pla d’impuls per a 200 més. Però a Catalunya hi ha més de 1.700 escoles públiques d’educació primària.
D’altres veus han atribuït el mal resultat a l’ús immoderat de les pantalles i han instat el Govern a organitzar activitats de lectura a l’estiu per a l’alumnat més vulnerable. I s’han publicat molts articles sobre l’oposició entre paper i pantalles i sobre el plaer de llegir.
Analitzar i canviar de política
Està clar que s’ha de fomentar el gust per la lectura, però el que es desprèn de l’informe és la urgència d’aconseguir que el nostre estudiantat entengui el que llegeix, perquè qui no entén el que llegeix, no pot aprendre res.
Per corregir aquesta situació s’han d’analitzar les causes. Entre aquestes, segurament, hi ha l’exaltació de la digitalització en l’ensenyament, la mitificació d’internet (no s’ha de saber res, tot es pot trobar a la xarxa) i el desprestigi del llibre de text com a instrument d’aprenentatge. I també el fetitxisme de la innovació en els mètodes pedagògics, amb la confusió entre canvi i millora, i la pressió persistent per degradar la funció del professorat: des de la d’ensenyant a la d’acompanyant o ‘coach’. Un professorat desplaçat pels programes, les activitats a càrrec de representants d’entitats bancàries, de paladins de la intel·ligència emocional o de personal de vendes de multinacionals de la digitalització.
Tot això acaba relegant el coneixement en favor de competències toves (treball en equip, parlar en públic...), entre les quals es veu que no s’ha d’entendre el que es llegeix.
Les promocions que pugen, si no tenen coneixements, quedaran inermes davant mentides orquestrades i el país, sense gent competent (¡el famós talent!), seguirà en una baixada que va iniciar ja fa temps. Aquest enrenou té responsables. És necessari i urgent que ho deixin, i que les orientacions pseudopedagògiques que fa anys que corroeixen l’ensenyament deixin pas a la promoció del coneixement, les ganes d’aprendre, de comprendre el món i de contribuir a canviar-lo.
