Àgora Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
¿Accentuarà la intel·ligència artificial la desigualtat?
La irrupció decidida –¿decidida per qui?– de la intel·ligència artificial (IA) en la nostra vida quotidiana, sobretot a partir del llançament a finals del 2022 de ChatGPT i altres serveis com Dall-E, planteja nombrosos interrogants. No està de més que ens parem a pensar en les conseqüències socials de l’adopció d’aquesta tecnologia.
La recepció dels innegables avantatges d’aquestes eines, però també dels seus inconvenients, és més entusiasta que crítica o prudent. No es tracta de posar portes al camp, però tampoc d’acceptar que les empreses que hi hagi darrere imposin el vell ‘laissez faire, laissez passer’. No està de més preguntar-nos fins a quin punt la IA ajudarà a resoldre les múltiples desigualtats socials –i econòmiques– o per contra –com ja han alertat Virginia Eubanks o Timnit Gebru–, les està accentuant.
Entretots
La primera qüestió és saber –i poder discutir– quines estratègies comercials hi ha darrere de posar a dalt de tot ara la IA, en un mercat que s’endevina llaminer, per part de gegants com Microsoft o Google. Les esmentades empreses han sigut sotmeses a l’escrutini de les autoritats per pràctiques monopolístiques, contràries a la competència. Tant a la Unió Europea com als Estats Units hi ha iniciatives per regular la IA.
La segona qüestió és si la IA, que ha trobat a internet el caldo de cultiu òptim per arribar a les grans masses, podria accentuar la fractura digital. Una gran quantitat de notícies no es tradueix necessàriament en més riquesa i pluralitat informativa. Els usuaris actius són molt minoritaris a la xarxa i el somni de l’impuls de la democràcia i la participació universal dels primers temps d’internet s’ha anat esvaint.
Sembla haver-hi un cert consens, almenys acadèmic, sobre la possibilitat certa que els algoritmes estiguin fent més profunda la fractura digital. La pandèmia va evidenciar que no tothom té les mateixes condicions per accedir als continguts educatius i a les notícies de qualitat. Això té un impacte molt clar en els processos deliberatius que sustenten les democràcies sanes.
Per debatre, necessitem informació i idees contrastades en les quals fonamentar les nostres posicions. Per tenir millors notícies, necessitem que els mitjans estiguin sanejats. Aquestes empreses necessiten bons treballadors –i la IA els pot ajudar, però mai substituir– i condicions salarials dignes.
Notícies relacionadesNo és èticament acceptable l’adopció indiscriminada d’aquestes eines, encara menys sense advertir l’usuari final que allò que consumeix s’ha generat amb poca (és impossible que no n’hi hagi cap) intervenció humana. ¿Per què acceptar que això provoqui una minva de la qualitat i més precarietat laboral?
L’ús indiscriminat i poc ètic de la intel·ligència artificial pot eixamplar –com ja va posar de manifest el desembre del 2020 el Fons Monetari Internacional– la desigualtat entre països; entre grups socials i entre individus; entre els que tenen i els que no tenen; entre aquells que poden permetre’s conèixer informació de qualitat –produïda o supervisada per humans– i els que s’hauran de conformar, de vegades sense saber-ne l’origen, amb el que els donin les màquines i, darrere d’elles, humans mal pagats.
