Anar-se’n de vacances
Segur que a casa o a la feina més d’un dels nostres lectors té un calendari amb una data, possiblement del juliol o l’agost, marcada en color vermell. És quan començaran les vacances, el moment més esperat de l’any. I durant les jornades vacacionals, malgrat no treballar, es continuarà cobrant la part del sou que correspongui perquè el descans remunerat és un dels drets que tenen els treballadors assalariats i legalment contractats (aquí és quan hem de tenir un sentit record per als autònoms i tothom que es veu forçat a treballar sense contracte, que per desgràcia també existeixen).
Atès que la voràgine del present produeix amnèsia col·lectiva, val la pena recordar que el dret a tenir les vacances pagades no va caure del cel, sinó que es va aconseguir gràcies a anys de reivindicacions i a la lluita obrera. El problema és que, com que la situació dels treballadors era tan precària, primer es van haver d’aconseguir altres drets més bàsics, començant per la limitació de la jornada laboral a les vuit hores diàries. Tal com ens explica el professor de relacions laborals de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Ginés Puente al Tren de la Història, no va ser fins a la dècada de 1980 quan es va generalitzar i regular el descans remunerat. Evidentment que abans hi havia vacances, però sense cobrar, i això, per cert, encara passa en molts llocs del món.
Vacances per als treballadors
Ara bé, si la història de Catalunya hagués anat d’una altra manera, potser hauríem tingut vacances pagades molt abans i és possible que molta gent de l’àrea metropolitana de Barcelona hagués anat a disfrutar-les a la ‘Ciutat de repòs i vacances’. Aquest projecte es va dissenyar durant la Segona República per iniciativa del Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània (GATCPAC). La seva idea era crear una àrea de descans i oci entorn dels municipis de Castelldefels, Gavà i Viladecans, on s’haurien instal·lat unes cases de fusta desmuntables pensades per als mesos d’estiu.
L’objectiu d’aquesta idea era oferir una opció de vacances a les classes treballadores de Barcelona que massificaven les insalubres platges de la ciutat, on els que anaven a refrescar-se compartien espai amb els barraquistes, com en el cas del Somorrostro. Cal tenir en compte que llavors gairebé ningú tenia cotxe i la gent es desplaçava fins on els portava el transport públic. Per això el projecte del GATCPAC, a més de pensar en la zona de vivendes, també contemplava la qüestió dels desplaçaments i preveia allargar la Gran Via de les Corts Catalanes per fer circular troleibusos que portarien la ciutadania fins a les zones de descans, situades davant el mar i on també hi hauria instal·lacions esportives per fer exercici. I com que les casetes no eren permanents, durant els mesos de fred aquest espai hauria preservat el seu entorn natural.
Aquesta idea va agradar al Govern de Francesc Macià, que li va donar llum verda, però primer els Fets d’Octubre de 1934 i després la Guerra Civil van fer impossible que el projecte es convertís en realitat. Va quedar en un calaix fins que l’arquitecte i professor de la UPC Roger Sauquet el va recuperar per a la seva tesi doctoral, i al pòdcast ens ha descrit amb detall com hauria sigut aquesta idea si s’hagués materialitzat.
Estiueig d’artistes
Notícies relacionadesAbans que tothom somiés fer vacances, quan arribava la calor, la gent que podia permetre-s’ho estiuejava i fugia de la ciutat buscant llocs més agradables. Si eren artistes, d’aquelles estades acabaven sortint llibres o pintures. La geografia dels Països Catalans és plena de llocs d’estiueig freqüentats per artistes. El periodista i escriptor Joan Safont ha reunit 43 d’ells a ‘L’estiu passat’ (Comanegra) per passejar-nos per tot arreu: des de l’Andorra de Miquel Martí i Pol i el Puigcerdà de Narcís Oller fins a l’Eivissa d’Irene Polo, la Garriga d’Eugeni d’Ors i la Malva-Rosa de Vicent Blasco Ibáñez. Safont ha confeccionat un deliciós llibre que és una invitació constant a descobrir llocs i personatges de la nostra història d’una manera original. Qui sap, potser a algun dels nostres lectors li serveixi d’inspiració per a aquest estiu si encara no ha decidit on passar les vacances.
Vagin on vagin, des d’aquest espai els desitgem un bon estiu i que disfrutin del descans per recuperar forces per afrontar el curs vinent. Desgraciadament, a la tardor no podrem continuar acompanyant-los perquè els viatges del Tren de la Història avui arriben al seu final. Ha sigut un plaer realitzar aquests trajectes plens d’història en companyia dels lectors i dels oients.
