La màcula de l’odi

Amb els seus pactes de govern, el PP no només beneeix la ultradreta, sinó que permet que les institucions de València, Aragó o les Balears es poblin de personatges baladrers i insolents, homòfobs, racistes i negacionistes. Vox s’exhibeix, sap que hi ha una massa crítica favorable. Quan el partit d’Abascal penja una immensa lona a Madrid d’una paperera a la qual llença, entre d’altres, símbols LGTBI, feministes o independentistes està cridant que milers, milions de persones, són escombraries. Ho crida perquè està convençut que aquest odi regurgitat el portarà al Govern. Si ho aconsegueix, llavors ja no s’aturarà en els símbols. 

Notícies relacionades

Una perillosa escalada en espera de Trump

Estimar-se

No és l’economia el que està posant en risc el Govern de Pedro Sánchez, al contrari. Les seves receptes econòmiques han sigut beneïdes, fins i tot admirades internacionalment. El combat és ideològic. Si Vox arriba al Govern i imposa el seu pla retrògrad, centralista i mancat de solvència, es dispararà la crispació política i es produirà una degradació del sistema públic de protecció. Creixerà la desigualtat, augmentarà la pobresa. ¿I què quedarà? L’odi. L’odi com a element aglutinant. L’odi al discrepant polític, als migrants i a les ‘escombraries’.

I de nou la pregunta: ¿com hem arribat fins aquí? És evident que una onada reaccionària s’estén per Europa. Una onada tan forta que l’esquerra sovint s’ha agafat al pragmatisme i a la tebiesa moral, creient que així la resistiria. Fa un any es va produir la tragèdia a la tanca de Melilla. No hi va haver dimissions i el Govern en va culpar les màfies. Contemplar les imatges de l’agonia de desenes de persones amb la banda sonora de les excuses és una invitació a creure que aquestes vides no importen (una altra paperera). Si l’esquerra reparteix llavors d’indiferència, si renuncia a l’educació, la cura i la defensa dels principis ètics, la màcula creix i la ultradreta en cull els fruits. Cap a Sánchez s’ha desencadenat un odi que té molt d’irracional i de sectarisme. Pura degradació que amenaça d’engolir-nos.