Estratègia electoral Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Que et voti Chanquete

1
Es llegeix en minuts
Que et voti Chanquete

Em costaria concretar en quin moment es va decidir proscriure l’espontaneïtat del debat polític. Vivim en l’imperi de l’argumentari. I la desconnexió del carrer, el recés espiritual en bombolles on ningú et porta la contrària va camí de convertir-se en una epidèmia. Jo imagino que pesa més la por de ficar la pota que el risc de fer el ridícul; però les ments brillants que competeixen per ser les més originals del barri, crec que haurien de donar-hi una volta. Perquè els dos últims casos em semblen d’aurora boreal.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

D’una banda, Pedro Sánchez ‘entrevistant’ els ministres del seu Govern; els del PSOE, és clar, quan el que hagués molat és un experiment així amb Irene Montero, per exemple. Però no. L’improvisat escenari és la mateixa seu del partit, a Ferraz, amb ‘claca’ incorporada i una escenografia més aviat austera. ¿De veritat que això funciona?

És clar que el PP, també en això, els ha superat. L’ocurrència de plantar el pobre Borja Sémper en una platja artificial, descalç, envoltat de para-sols amb el lema ‘Verano azul’, ja forma part de la llista d’episodis cutres per reforçar la idea que ens prenen per imbècils. Tot pel ‘clickbait’.

Notícies relacionades

No és només que a la família de Mercero li hagi fet mala espina aquesta infantil apropiació; és que ho van deixar en safata perquè el personal tragués a passejar el seu enginy. I com a contrast al publicitat ‘Que et voti Txapote’, poc va trigar a circular per les xarxes el previsible ‘Que et voti Chanquete’. Tot i que no crec que els populars paguin ni la mil·lèsima part de l’erosió que ha suposat per als socialistes una frase que recorda de manera tan rotunda –i tramposa– els seus acords amb Bildu.

I mentrestant, els nous bàrbars del segle XXI segueixen amb la seva croada contra la igualtat, el feminisme, l’avortament, els drets LGTBI, la immigració i el canvi climàtic. Els bàrbars del poema de Kavafis, la coartada per no fer res, van acabar no arribant mai, però aquests ja els tenim a dins, a les institucions. El 23J ens juguem frenar-los o que continuïn avançant.