Fracàs amb polvorí nuclear

Durant anys es va creure que Vladímir Putin, un cap d’espies de l’anterior règim, sabria controlar la situació. Una espècie de Pinochet, però amb algunes eleccions i més corrupció. Però l’aliment ideològic de Putin ha sigut un nacionalisme exclusivista i forassenyat que l’ha acabat portant, per falta d’informació, a la invasió d’Ucraïna. I s’ha visualitzat que, així com el comunisme de Breznev era ineficient, el poder militar de la Rússia postsoviètica era un bluf. I per no perdre a Ucraïna ha hagut de recórrer a un exèrcit de mercenaris, reclutat moltes vegades amb criminals convictes, muntat per un home com Prigojin. Però un estat no pot tenir dos poders militars enfrontats. I això és el que s’ha vist el cap de setmana amb la rebel·lió de Wagner contra el ministre de Defensa. 

Notícies relacionades

Borrell: «El monstre que Putin ha creat amb Wagner l’està mossegant ara»

El cas penal contra Prigojin, líder dels mercenaris russos, continua obert, segons mitjans russos

L’Estat ha explotat i, com ha dit Kaspàrov, el gran escaquista, «Putin ja ha perdut l’aura d’invencible i la fi del règim és inevitable». El comunisme rus, al contrari que el xinès, es va enfonsar al no saber evolucionar. La potència militar de Putin també era un farol, com el gran error d’Ucraïna ha demostrat. I ara l’Estat ha sigut sacsejat per la rebel·lió d’una estructura mercenària encoratjada des del poder.

Rússia és un gran fracàs, però té un polvorí nuclear, una gran amenaça per a la humanitat. I els riscos d’aquest polvorí descontrolat són encara més greus que la guerra d’Ucraïna. Els dictadors ultranacionalistes són avui el gran perill, i Putin és el pitjor.