Unió Europea Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Sobirania digital, la geopolítica també es juga aquí
És fonamental apostar per una sobirania digital i tecnològica real d’Europa, que permeti, efectivament, adoptar decisions de manera autònoma, amb unes dosis més grans d’influència i menors dependències
No afegeixo res nou a l’afirmar que ens trobem en un moment de la història global de profunda transformació. La pandèmia i la guerra a Ucraïna han sigut només alguns dels camps de batalla on s’està jugant el futur de l’ordre mundial que està per arribar i per al qual, encara és aviat, poder fer prediccions. No obstant, sí que sembla cada vegada més clar quins són els instruments amb què comptarem per poder governar-lo. La intel·ligència artificial i el 5G són termes que ja formen part del nostre vocabulari, tot i que no sapiguem gaire bé fins on arriben les seves capacitats d’incidència, que intuïm que són moltes i poc controlables.
La Unió Europea, com la resta d’actors globals, tot i que amb més retard, també ha incorporat en la seva planificació a mitjà i a llarg termini, el concepte d’autonomia digital i tecnològica dins la seva Brúixola Estratègica. La incorporació d’aquest eix es fa essencial en un món on la capacitat tecnològica defineix el lideratge mundial en un món on, malgrat les constants amenaces de desacoblament entre blocs, s’està cada vegada més connectat.
La sobirania digital s’estén més enllà dels governs i de les empreses i incorpora un complex món de xarxes d’usuaris i consumidors que necessiten protecció davant amenaces de naturalesa diversa que, de moment, continuen sense estar prou regulades. És necessari el disseny de polítiques i instruments que assegurin els interessos públics del domini digital, formar ciutadans i ciutadanes resilients en un planeta interconnectat on les grans tecnològiques ja són massa poderoses. Europa ha de tenir per objectiu la cooperació amb els seus socis, però sent capaç d’actuar sobre la base dels seus propis interessos.
La debilitat tecnològica europea davant Àsia i els Estats Units no s’ha d’abordar des de l’ansietat competitiva. Per contra, la UE i els seus estats membre han d’avançar en un enfocament equilibrat de la sobirania digital i tecnològica que incorpori no només la promoció i l’avenç, sinó que també protegeixi la ciutadania dels perills que comporten aquests processos.
La transformació digital i verda s’han convertit per dret propi en les dues grans transformacions que Europa necessita per reivindicar la seva posició al tauler geopolític global. Però en el cas de l’agenda digital europea, aquesta sobirania s’ha de fer de manera que hi hagi capacitat de control europeu sobre les capacitats tecnològiques i no a la inversa, de tal manera que les infraestructures digitals, les connectivitats i el traspàs d’informació siguin sostenibles a més de segures i eficaces.
En un món que s’ha desplaçat cap a l’eix Àsia-Pacífic, on Europa ha quedat als marges de la centralitat geopolítica, és fonamental apostar per una sobirania digital i tecnològica real, que permeti efectivament, adoptar decisions de manera autònoma, amb unes dosis més grans d’influència i menors dependències. D’això va l’autonomia estratègica.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
