Precampanya Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El final de la indulgència
Les direccions dels partits separatistes estan molt preocupades per l’onada abstencionista que recorre el seu electorat, principalment a ERC, que en les municipals va perdre el 36% dels vots respecte al 2019. El daltabaix dels republicans podria tornar-los a resultats de fa una dècada. També temen aquest corrent de fons, que alguns anomenen nihilista, els de la CUP, que es podrien quedar sense representació al Congrés. A Junts semblen més confiats, tot i que no ho haurien d’estar, perquè acaben de perdre el 100% dels drets electorals en benefici del PDECat, formació que intenta ressuscitar l’espai de CiU amb la voluntat de fer política a Madrid en lloc de desentendre’s de la sort d’Espanya com propugnen els de Puigdemont. La radicalitat d’afirmar que és igual que governi Pedro Sánchez o el PP i Vox és un incentiu per a l’abstencionisme.
Els republicans no s’acaben d’explicar què han fet malament. Han aconseguit per primera vegada la presidència de la Generalitat, governen en solitari després de la fugida de Junts i Pere Aragonès ha aprovat els seus primers pressupostos. I quant als rèdits pel seu suport a Sánchez, es poden apuntar els indults, la reforma del Codi Penal i la no aplicació de la sentència del 25% de castellà a les escoles, entre altres coses. ¿Per què els castiga ara el seu electorat? Doncs, bé, pel final de la indulgència. Després del procés, va arribar la presó, el judici i l’«exili», però la situació s’ha normalitzat per a la gran majoria. Ja no hi ha llaços grocs als carrers.
El votant independentista, tot i que crític amb l’actuació de l’Estat, es va sentir també enganyat pels líders del procés, per tenir una actitud entre irresponsable i covarda. Només la «repressió» va fer que els continuessin votant, per l’argument de la pena, però el temps de la indulgència s’ha acabat. Ara els exigeixen responsabilitats i que donin pas a altres lideratges. El càstig cap a Oriol Junqueras, que durant anys va afirmar que n’hi havia prou amb 68 diputats per aconseguir la independència i després se n’ha desdit sense explicar-ho ni demanar perdó, ha acabat arribant.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
