L’espiral de la llibreta Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
John Berger, un marxista de fàbrica
Sobre l’exposició ‘Permanent red’, un artista capital a La Virreina
Al quadro ‘Camp de blat amb corbs’, que Vincent van Gogh va pintar a Auvers-sur-Oise el 1890, una bandada d’ocells negres sobrevola un mar d’espigues bressolades per la brisa sota un cel tempestuós. El groc contrasta vivament amb els blaus marí i cendra. La pinzellada, com de costum, gruixuda, múltiple, amb ‘impasto’. Es tracta d’una obra bellíssima i profunda, però mai més tornes a contemplar-la de la mateixa manera una vegada saps que va ser l’última que va executar Van Gogh abans de suïcidar-se, disparant-se al pit amb un revòlver. «La significació d’una imatge canvia en funció del que un hi veu al costat o immediatament després». Una servidora se’n va assabentar gràcies al britànic John Berger i al seu ‘Ways of seeing’ (1972), un assaig que va arrencar com a sèrie documental a la BBC i va revolucionar just això, les maneres de mirar. Berger va introduir el concepte de «mirada masculina» en l’anàlisi de l’art, la de l’espectador propietari que observa. Ens va ensenyar a descodificar missatges ocults.
La brillantor i l’èxit de ‘Maneres de mirar’, traduït a 38 idiomes, potser van defugir altres facetes d’un artista gegant, sobretot el seu itinerari, la seva coherència política, la seva genealogia ideològica que ara reivindica una exposició a La Virreina de Barcelona, comissariada per Valentín Roma, escriptor i doctor en Història de l’Art i Filosofia. ‘Permanent red’ (‘Roig permanent’) pren el títol d’un assaig homònim de 1960, en què Berger va aplegar les crítiques d’art publicades a la revista marxista ‘New Statesman’, amb la qual va col·laborar durant més d’una dècada. Pretenia sacsejar el gust burgès, fossilitzat i cronològic.
Amb tot, el relat ideològic de Berger, mort a París el 2017, no té res a veure amb el Maig del 68 ni amb el marxisme acadèmic de Susan Sontag. Mai va militar en el Partit Comunista; resava als morts. El seu és un marxisme sense dogmes, de cantina, fàbrica i martell piló.
EMIGRANTS A SUÏSSA
Notícies relacionadesLa mostra inclou 60 dibuixos i ‘collages’ de la seva autoria, així com algunes de les fotografies que va fer Jean Mohr per al llibre crònica ‘Un séptimo hombre’ (1975), un dels primers estudis sociològics sobre les migracions després de la Segona Guerra Mundial. Tots dos van recórrer Europa per confrontar les condicions en què vivien els treballadors emigrants, sovint homes i dones sols, sense cap vincle amb l’entorn o l’idioma. En les revisions mèdiques, als turcs els examinaven, amb perdó, fins i tot els testicles. En una imatge, un obrer espanyol viatja rumb a Ginebra al passadís del tren, les mans entre les cames, la mirada espantada i alhora oberta.
Val la pena la visita. Sobretot ara que tots estem exposats als marges del món.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
