Llibres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Riure en veu alta
Fa anys que no he obert una de les novel·les de Tom Sharpe i intueixo que alguns temes no passarien la tria del políticament correcte que ell tant menyspreava, ja sigui per irreverència, misogínia o simplement mal gust
Aquest juny ha fet deu anys de la mort de Tom Sharpe, l’escriptor que va viure més de dues dècades a Llafranc, i una bona manera de recordar la seva agudesa és llegint l’excel·lent aproximació biogràfica que li ha dedicat Miquel Martín i Serra, ‘Fragments d’inexistència’ (Navona, en castellà a Anagrama), partint sobretot de les seves paraules en textos i entrevistes. Potser perquè els seus llibres eren divertits i assequibles, de portes enfora Tom Sharpe semblava una caricatura del gentleman anglès, carregat de manies, prejudicis de classe alta i devoció per la reialesa. La realitat és que la imatge que ofereix el llibre s’equilibra pels seus defectes i vicis confessats, però també pel rebuig a un pare declaradament nazi o els horrors de l’apartheid a Sudàfrica, on va treballar com a professor.
Una altra bona manera de recordar Tom Sharpe és rellegint-lo, esclar, i després de la biografia s’entén encara més el refugi que va trobar en l’humor esparracat i la crítica a la hipocresia de la societat britànica. Ara fa anys que no he obert una novel·la seva, i intueixo que alguns temes no passarien el sedàs del políticament correcte que ell tant menyspreava, ja sigui per irreverència, misogínia o simplement mal gust. Sigui com sigui, potser la millor manera d’entrar-hi sigui a través de les dues primeres novel·les —‘Reunió tumultuosa’ (1971) i ‘Exhibició impúdica’ (1973)—, que reflectien unes ganes bestials de molestar els que manen i, de passada, mostrar el rebuig a temes com l'apartheid i l'homofòbia.
El gran èxit, ja se sap, li va arribar amb el personatge Wilt i les continuacions posteriors, amb totes aquelles històries d'estudiants que anaven calents, policies fetitxistes, nobles arruïnats, nines inflables o professors maldestres. Tot i ser un autor molt popular, al Regne Unit Sharpe no ha acabat d’entrar al cànon de l’humor britànic. És estrany, perquè per mi els seus llibres formen part d’una categoria literària reservada a molt pocs autors: aquells que, mentre llegeixo, em fan riure en veu alta. I ara això ens convé molt.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
