L’espiral de la llibreta Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
¿Qui té por de Virginia Woolf?
Persisteix la mateixa por dels canvis, de la tecnologia (ara a la intel·ligència artificial) i de l’esclat del malestar que genera la creixent desigualtat. Els drets adquirits s’han de continuar lluitant a pols.
Oscar Wilde, el tiet Oscar, dandi extravagant, provocador i narcís, va escriure en francès la peça dramàtica ‘Salomé’ el 1891, i somiava que la representés a Londres la divina Sarah Bernhardt. No va poder ser. El lord camarlenc, encarregat llavors de supervisar la programació d’obres de teatre a Anglaterra, la va censurar, emparant-se amb una antiga llei que prohibia l’aparició de personatges bíblics en escena. Quan a la fi es va estrenar, a París, a principis de 1896, el dramaturg irlandès ja era a la presó de Reading, condemnat a dos anys de treballs forçats per «indecència greu», per homosexualitat, per la seva infausta relació amb lord Alfred Douglas. Així se les gastava la doble moral victoriana.
A l’obra, Salomé, princesa de Judea, filla d’Herodes Antipas, balla la dansa dels set vels i demana el cap del profeta Iokanaán (Juan Bautista, a la Bíblia), sentint-se ofesa. Ho desitja. Vol besar-lo fins i tot decapitat. «Mossegaré [la teva boca] amb les meves dents, com si fos un fruit madur». Pur decadentisme finisecular, ‘Salomé’ va constituir una màscara, una altra més, de Wilde; va simbolitzar també les pors de la ‘nova dona’,aquesta que reivindicava els seus drets al carrer, inclòs el sufragi, transformada en ‘femme fatale’ devoradora d’homes per l’imaginari de nombrosos artistes. A Espanya, per cert, la va estrenar Margarita Xirgu, i també hi va haver enrenou.
Despertar al segle XIX
En aquest matí atordit de diumenge, es pregunta una si potser acaba de despertar al segle XIX o bé mai en va sortir. Persisteix la mateixa por dels canvis, de la tecnologia (ara a la intel·ligència artificial) i de l’esclat del malestar que genera la creixent desigualtat. Els drets adquirits s’han de continuar lluitant a pols. Ja només faltava la cotilla amb balenes a la platja, ben ajustadet, fins al desmai.
Notícies relacionadesAixò ve a al cas que el lord camarlenc de Vox acaba de cancel·lar a Valdemorillo (Madrid) la representació d’‘Orlando’, un muntatge teatral inspirat en la novel·la homònima de Virginia Woolf (1928), que havia sigut programat pel govern anterior al consistori (del PP i Ciutadans). ¿La raó? La flamant regidora de Cultura, Victoria Amparo Gil Movellán, i el seu equip al·leguen una «falta de consignació pressupostària». La companyia que la representa, Teatre Defondo, denuncia un veto ideològic.
L’Orlando és un cavaller de la cort isabelina que viatja 400 anys en el temps i descobreix un bon dia al despertar que s’ha convertit en una dona. Plena de picades d’ullet iròniques, ‘Orlando’ va molt més enllà del sexe i la qüestió trans; suposa una reflexió sobre la complexitat de l’ésser humà, del misteri de viure. Només faltaria que ara ho contraprogramessin amb ‘Raza’ o ‘El pequeño ruiseñor’.
