La conversa infinita

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Primer va ser la revolució digital com a paradigma suprem de modernitat. Després, una hipercomunicació addictiva. La tercera fase, l’ansietat, estava servida. I la guinda ha arribat amb la polarització, sovint a cavall de la mentida, convertida en eina bàsica del debat públic. Arribats a aquest punt, la pregunta sembla obligada: ¿existeix algun antídot per a aquest embolic? Jo crec que sí, però és imprescindible ordenar les idees, fer un Marie Kondo intel·lectual. I per fer-ho proposo un llibre: ‘La conversación infinita’, un tractat de saviesa on apareix tot allò que ens preocupa.

S’hi podrà estar més o menys d’acord, però el cabal de reflexions és aclaparador. La política: «Quan al governant li és igual la realitat i només atén l’instint de poder, la supèrbia i els efectes del relat, estem davant coses greus» (Gilles Lipovetsky). L’educació: «Em fa fàstic l’educació escolar d’avui, que és una fàbrica d’incultes i no respecta la memòria» (George Steiner). La tecnologia: «Molts no ho volen veure, però ja érem molt dolents abans d’Internet» (Pierre Lévy). La llibertat: «La censura pot venir de tot arreu i això inclou l’esquerra i l’extrema esquerra» (Pascal Bruckner). La religió: «És la salsa que banya tot allò que significa destrucció al món» (Peter Brook). La felicitat: «Hi ha gent que no serà feliç en la vida perquè protesta per tot» (Adela Cortina). El Marie Kondo que ha sigut capaç d’ordenar gairebé una trentena de ments privilegiades es diu Borja Hermoso, és periodista i té tota la raó: les ganes de conversar, d’escoltar l’altre, no s’haurien d’esgotar mai.