Error del sistema Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Empassa, dona
A qualsevol dona moderna, de l’any 2023, amb un govern del PP i Vox, el que li queda és empassar-se les seves opinions, menjar-se la dignitat, abaixar el cap i anunciar amb veu trèmula la seva rendició.
Si ella no fos dona, no faria tant mal. Si no hagués afirmat amb veu ferma, rostre amable i contundència en les seves paraules: «Soc una dona de l’any 2023, una dona del meu temps, una dona moderna, del segle XXI, que vol una Extremadura inclusiva, on capiguem tots, solidària, competitiva». Sí, no seria tan dolorós si María Guardiola, abans de trencar en públic i en temps rècord els seus principis, no s’hagués semblat tant a la immensa majoria de les dones d’aquest país, siguin o no votants del PP.
Perquè ara ja no ens pot quedar cap dubte. A qualsevol dona moderna, de l’any 2023, amb un govern del PP i Vox, el que li queda és empassar-se les seves opinions, menjar-se la dignitat, abaixar el cap i anunciar amb veu trèmula la seva rendició. Tot i que hagi aconseguit el reconeixement de les urnes, tot i que opti a la presidència d’Extremadura. Quan Guardiola va anunciar que no deixaria entrar al seu govern «aquells que neguen la violència masclista, els polítics matussers, els que estan deshumanitzant els immigrants i els que despleguen una lona i tiren a la paperera una bandera LGTBI», no estava parlant com una política d’extrema esquerra, ho feia com una simple defensora dels drets humans, dels més bàsics, dels que ens separen, a tots, de la barbàrie.
Notícies relacionades¿En quin punt de la història ens trobem que les paraules de Guardiola li van sonar a la gossada mediàtica de la dreta com una crida a la revolució comunista? ¿S’ha certificat ja la defunció del conservadorisme democràtic? ¿Ha mort el centredreta? ¿Demonitzem l’ONU? Vox és, encara més des dels últims canvis a la seva cúpula, el retorn pur i dur de la Falange, el fonamentalisme sectari. «El dia de demà veurem la bandera dels pedòfils i els vostres fills i els meus nets poden estar ficats en això», així es va expressar dijous passat un regidor de Vox de Mérida sobre la bandera LGTBI.
Per justificar el seu forçat pacte de coalició amb Vox, Guardiola ha afirmat ara: «La meva paraula no és tan important com el futur dels extremenys». En aquest cas, l’ús del masculí genèric ha sonat més reductiu que mai. Per a les dones, per a les nenes, ¿quina lliçó llega la submissió de Guardiola? En els deu dies transcorreguts entre la seva primera declaració i la seva rectificació, dues dones d’uns trenta anys han sigut assassinades a Espanya. I s’han sumat noves agressions homòfobes. Feijóo i la gossada van forçar Guardiola a rectificar. Mentrestant, la violència masclista ha continuat trencant vides.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
