Àgora Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Divulgació de la sostenibilitat: revolució regulatòria a Europa
El Pacte Verd situa la informació no financera de les empreses al mateix nivell que la financera
Si s’analitza amb perspectiva històrica, la informació financera porta milers d’anys d’avantatge sobre la informació no financera o de sostenibilitat. Al Museu Semític de Harvard es poden contemplar alguns taulers d’argila de l’edat de bronze que utilitzaven a Mesopotàmia per comptabilitzar les transaccions agrícoles i ramaderes. Això es considera l’origen de la comptabilitat financera.
Entretots
I una catàstrofe financera com el crac de 1929 als Estats Units, fa gairebé 100 anys, va provocar que es promogués el New Deal com a esmena a la irresponsabilitat de l’especulació financera que havia portat al desastre. I alhora era una declaració d’intencions: la crisi s’havia d’aprofitar per transformar la societat. I en això es va focalitzar el president Roosevelt, amb més o menys encerts.
Una altra fita clau també, aquest en la història recent, ha sigut l’impuls del Green Deal a finals del 2019, el Pacte Verd Europeu de la Unió Europea. Constitueix el full de ruta per fer que l’economia de la UE sigui sostenible i és l’origen del tsunami regulatori que tenim actualment sobre la taula.
A destacar la Corporate Sustainability Reporting Directive (CSRD) aprovada el novembre del 2022, per la qual es regula el marc d’informació corporativa sobre qüestions mediambientals, socials i de governança. Aquesta nova directiva reforça les normes vigents en matèria de divulgació d’informació no financera introduïdes en l’anterior directiva del 2014 i haurà de ser traslladada a legislació nacional.
Implicacions per a les empreses
Les implicacions per a les empreses europees derivades d’aquesta nova regulació són molt profundes pel que fa a la divulgació sobre sostenibilitat, i l’afectarà de forma escalonada segons tipologia d’empresa els reports a publicar a partir del 2025.
Entre altres implicacions, situa la informació no financera al mateix nivell que la informació financera, obliga a un procés d’assegurament per un tercer independent de la informació a publicar, instaura uns estàndards comuns de ‘reporting’ per a tot Europa –els European Sustainability Reporting Standards (ESRS)–, i sempre sota una anàlisi de materialitat d’assumptes ESG des d’una doble perspectiva, tant financera com d’impacte.
A més, també es requereix el report del nivell d’alineament amb la taxonomia europea per activitats sostenibles. El Grup Consultiu Europeu en matèria d’Informació Financera (EFRAG) és qui està treballant els estàndards de ‘reporting’, amb l’esforç que comporta l’elaboració d’un elenc d’estàndards d’una importància sense igual per a Europa.
I a més, i derivat del Pacte Verd, també hi ha altres regulacions com la Corporate Sustainability Due Diligence Directive, encara en fase de proposta, que busca la deguda diligència en sostenibilitat i drets humans en les cadenes de subministrament de les companyies. O el recent paquet europeu Fitfor 55, que busca aconseguir una reducció del 55% de les emissions de CO2 de cara al 2030.
Des del hub d’EY Rethinking Sustainability estem veient com cada vegada més les companyies integren la sostenibilitat a les seves estratègies per afrontar amb èxit tots aquests reptes i oportunitats. L’escrutini és cada vegada més actiu i situa en el punt de mira, com no podia ser de cap altra manera, les companyies que fan ‘greenwashing’ (ecoblanqueig).
Estem davant la tempesta perfecta. Sapiguem jugar el partit amb intel·ligència.
