¿Qui mana al teu cap?

Notícies relacionades

Adeu a la prohibició de fer ‘topless’ a les piscines: la Generalitat adverteix que és discriminatori

Twitter era una cerveseria de Múnic

Al poble del meu pare, m’explota el cap cada vegada que baixo a la piscina i ho veig. Uns pits amb el senyal de prohibit, guixats amb una creu. ¡Al llegir la notícia me’n vaig alegrar tant! Vaig agafar emocionada el cabàs de la platja, la bici i me’n vaig anar a la piscina pública. Sorpresa la meva a l’entrar al jardí i descobrir totes les dones i noies joves, tapades com sempre. Fins i tot vaig veure una nena que no tindria més de 4 anys amb un biquini de la Hello Kitty. ¡Quina esgarrifança i quin mal rotllo! A aquesta criatura ja li estan dient que els seus pits estan prohibits abans que li surtin. I jo, la tia més moderna del planeta, hipnotitzada per l’ambient carca, vaig obeir com a bona filla de l’educació heteropatriarcal i em vaig deixar la samarreta posada. No fos que violentem els veïns del meu pare.

Llavors, se’m va acudir xerrar amb una de les noies més joves de la piscina. Tenia 17 anys i els pits al seu lloc. Li vaig preguntar per què no feia ‘topless’ i la seva resposta no tenia res a veure amb la meva. ¿Per la pressió estètica? Li vaig preguntar intrigada. «No, de cap manera. Tinc unes bones tetes», em va contestar confiada. ¿I llavors? «Les xarxes. No vull que ningú em faci fotos i les pengi a internet». Em vaig quedar boja. Primer perquè no es poden publicar pits despullats femenins ni a Instagram ni a TikTok i, després, perquè és delicte difondre’ls. ¿Què importa, doncs, si algú et fa una foto? Parlem del teu cos, no t’estan enxampant venent droga. Però llavors ho vaig veure clar. De la mateixa manera que al meu cap de vegades mana el patriarcat, en el de les joves d’ara hi mana el senyor malvat que hi ha dins d’Instagram. Sí, aquest que somriu mentre acaricia l’algoritme.