Àgora Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Barcelona té alcalde, ¿però té futur?
La majoria de la ciutat volia un canvi de lideratge en el govern de la ciutat
Els resultats de les últimes eleccions municipals a Barcelona han sigut clars. La majoria de la ciutadania volia un canvi de lideratge que, amb la investidura del nou alcalde, no s’ha vist del tot complert.
Quant a les negociacions cal ser molt clar: mai hi va haver la possibilitat de construir una majoria progressista. Mai el PSC va voler asseure’s a explorar aquesta possibilitat. Només va servir per justificar que davant la impossibilitat que ells mateixos acariciaven, feia falta una aliança amb el PP. L’hemeroteca és dura. I especialment a qui deixa més nu de qualsevol pàtina de puresa és als Comuns. Tot això va passar. I ara Barcelona ha de mirar cap al futur. I, per fer-ho, fan falta unes reflexions prèvies.
El 2015 es va iniciar una etapa que tenia com a principal objectiu «recuperar» la ciutat: protegir la gent, donar resposta a les necessitats del moment i garantir un futur per a tots aquells que volem viure en aquesta ciutat. Però en vuit anys els Comuns (amb el PSC) no van aconseguir respondre a les expectatives. No van demostrar tenir un projecte a l’altura de Barcelona. Amb una agenda limitada a pocs temes i una actitud tancada i desconfiada amb la ciutat, es van allunyar de la ciutadania.
Entretots
La majoria de la ciutat volia un canvi de lideratge en el govern de la ciutat. Un Govern que fes funcionar la ciutat. De fet, la mala gestió municipal ha sigut un element problemàtic recurrent als baròmetres de Barcelona. La gestió de la mobilitat, la neteja o la seguretat ha sigut assenyalada com una de les debilitats del Govern municipal i, de fet, va ser un dels grans temes de campanya. Massa improvisació i poques solucions en aquests àmbits han portat la ciutat a no agradar-se, a no tenir un rumb clar, a no poder construir un horitzó de futur il·lusionant.
Els pròxims anys seran decisius per fixar les bases de la Barcelona que vindrà. Perquè Barcelona no vol deixar d’avançar, ni perdre el seu caràcter i les polítiques progressistes. Vol ser una ciutat líder del segle XXI. Vol ser una ciutat oberta, dinàmica i atractiva. Però, també, vol garantir que continua sent Barcelona. Barcelona és una manera de viure i aquest és l’actiu més valuós que tenim. És allò que ens fa diferents i que hem de garantir i conservar. Això passa per protegir els barcelonins i barcelonines, els barris, els comerços, la nostra llengua i cultura. Passa per protegir el nostre caràcter i estil de vida, en plena onada conservadora per tot arreu.
Notícies relacionades
En aquest sentit, l’últim anunci de Pedro Sánchez que acaba amb el blindatge dels preus de lloguer i la manca de reacció de Collboni no és un bon auguri. Volem una Barcelona oberta i que, alhora, garanteix que no deixa de ser el que és. Una Barcelona que protegeixi a la gent i el seu futur sense renunciar a ser una ciutat d’èxit. Llavors, ¿quin projecte polític d’aquesta ciutat podrà garantir que continuem sent Barcelona i que alhora avancem cap a la nova Barcelona que està venint amb polítiques progressistes? Es fa difícil pensar que ho poden fer els que van tenir l’oportunitat de fer-ho i no ho van aconseguir fer. ¿Ho farà el govern del PSC, amb major o menor presència dels Comuns –avui ja resignats a ocupar l’espai tradicional d’ICV- i amb el PP?
Difícilment aquests tres aliats podran donar resposta als reptes dels pròxims anys a la ciutat: defensar Barcelona, protegir la gent i guanyar el nostre futur. Potser hi havia suficient per a una investidura, però difícilment valdrà per a una ciutat que fa massa temps que espera obrir una nova etapa.
