Unes eleccions calentes

Ja ho hem dit: eleccions el 23 de juliol, al pic de l’estiu, d’un estiu que, es preveu, serà un dels més calents que hàgim patit des que hi ha registres.

Falten dies per tal de poder saber quin temps farà exactament. No soc meteoròleg, però si consulto les previsions em diuen que el 23 de juliol de l’any passat la temperatura va situar-se entre els 30 ºC i els 23 ºC de mínima, amb una humitat del 53%. La previsió de temperatura, a menys de dos mesos vista, és de 31 ºC i 27 ºC el 23 de juliol del 2023. Si fem servir el mesurador d’índex de calor ampliat que ens ofereix ISGlobal a la seva web, i mantenint la mateixa humitat de l’any passat, tindrem una temperatura percebuda de 33 ºC en espais d’ombra. Aquesta situació climàtica és considera de precaució extrema, en exposició perllongada, pel risc de possibles cops de calor, rampes o esgotament per calor.

Sembla que aquest any, a més de l’escalfament global pel canvi climàtic, els meteoròlegs preveuen la aparició del Niño, un fenomen climàtic periòdic natural que es tradueix en un escalfament més marcat, entre altres llocs, a les nostres latituds, i l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) preveu que hi ha més d’un 70% de possibilitats que aquest fenomen es manifesti entre el juny i l’agost. A més, també es preveu que el període comprès entre el 2023 i el 2027 sigui el període amb les temperatures més altes mai registrades.

Anecdòtic? Com suarem? No és sols això.

L’any passat, l’Institut de Salut Carles III ja va anunciar que, entre el juny i l’agost de l’any passat es van produir 4.601 morts atribuïbles a la calor a Espanya, de les quals més de la meitat van tenir lloc al juliol. Les previsions per a aquest estiu són d’una situació similar o pitjor que la de l’estiu passat, i és per això que el Ministeri de Sanitat va decidir avançar el Pla nacional d’actuacions preventives contra els efectes de l’excés de temperatures sobre la salut, 15 dies abans de que és habitual, i la Generalitat va activar el Pla d’actuació per prevenir els efectes de les onades de calor sobre la salut (POCS) gairebé dos mesos.

Amb aquest panorama ens enfrontem a una situació en què el 23 de juliol un munt de membres de meses electorals, funcionaris, apoderats i agents de seguretat es veuran obligats a raure una pila d’hores en uns espais que, en general, no solen reunir les condicions climàtiques adequades, no sols pel confort, sinó per a la salut de la gent. Recordem que bona part dels espais electorals estan en escoles o altres espais, generalment no climatitzats i on les queixes de professors, familiars i alumnes són constants. El panorama no és difícil d’imaginar.

El Decret 486/1997 parla de les condicions ambientals dels llocs de treball i diu, literalment: «Als locals de treball tancats s’hauran de complir, en particular, les condicions següents: a) La temperatura dels locals on es desenvolupin feines pròpies d’oficines o similars estarà compresa entre els 17 i 27 ºC». En conseqüència, si s’arribés a aquestes temperatures a l’interior dels locals electorals podríem tenir problemes. Afegim que, en persones amb patologies cròniques, cardiovasculars, respiratòries o neurològiques o sotmeses a alguns tipus de tractaments, els marges són encara més baixos.

I ara em direu alarmista, exagerat o, fins i tot, boicotejador.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Es tracta de ser previsors i tenir a punt mesures per tal que això no pugui passar, com pot ser una ventilació efectiva, idealment disposar d’aire condicionat, però també tenir a disposició aigua fresca, establir espais i horaris de descans fora de la seu electoral, en refugis climàtics, i disposar de termòmetres ambientals per controlar la temperatura, entre altres possibles mesures.

Si ho vam fer per la covid, també ho podem fer per prevenir la calor.