APUNT
L’estoïcisme dels culers per Jordi Puntí
Esperant un Busquets
Messi, entre la realitat i el desig
La telepatia de Jordi Alba
El poble que no coneix la seva història està condemnat a repetir-la. La frase és tan famosa i s’ha atribuït a tanta gent –de Ciceró a Napoleó, de Churchill a Santayana– que bé podria ser una d’aquestes genialitats que deixava anar Cruyff parlant del Barça. Ho dic perquè l’altre dia, guardant papers, vaig trobar un article que vaig publicar en aquestes pàgines el 2017 i em vaig sentir en el dia de la marmota. Es titulava «Un altre Xavi, sisplau» i comentava el buit deixat per l’ara entrenador quan se’n va anar a Qatar.
Després d’haver apostat sense èxit per futbolistes que podien ser vagament un recanvi –de Rafinha a André Gomes–, aquell estiu els rumors apuntaven dos noms: l’italià Verratti i Jean Seri, migcampista del Niça que prometia molt (però va quedar en res). Al final tampoc van anar al Barça i la falta de substitut va liquidar el debat: Xavi era insubstituïble.
La història es repeteix
Ara la història es repeteix amb Busquets, però amb més urgències i menys diners. Es va començar parlant de Zubimendi, després va ser el torn de Kimmich, Amrabat va tenir els seus deu minuts, vam passar a Brozovic, després va venir Parejo i ara estem amb Oriol Romeu, que sembla el candidat amb més números i més ganes.
L’elecció té el seu què: com tants altres noms del passat, present i futur, Romeu va créixer en les categories inferiors del Barça sentint que era el nou Busquets, però haurà fet falta un exili d’11 temporades perquè algú arribi a la conclusió que sí, és el recanvi.
Els que han seguit Oriol Romeu aquests anys, o van escoltar l’entrevista que li van fer a La Sotana quan encara estava al Southampton, saben que és un culer amb les idees clares sobre l’estil del Barça. És una bona aposta. A més li agrada llegir, ha publicat un llibre –‘Una temporada inoblidable’– i a la seva web recomana la lectura de diversos títols.
Entre els quals hi ha ‘El pequeño Libro del estoicismo’, el subtítol del qual sembla una definició del que ha de ser un migcampista estil Barça: «saviesa, resiliència, confiança i calma». Algú l’hi hauria de regalar al jove Nico.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
