Marga Prohens governarà envoltada de Vox

Sense passar el calvari d’una marxa enrere i sense consellers de Vox, tot i que amb 110 mesures de la ultradreta moderada a sobre. Massa exultant. Míting de campanya del PP a Palma, previ al 28M. La cap de llista Prohens es desfà en agraïments, mentre Feijóo consulta subreptici el seu mòbil, un altre signe que no era la seva candidata (veure més endavant). Arribat el seu torn, el president nacional executa una feina d’ornament, amb més densitat nacional que autonòmica. L’aspirant al Govern s’abraça efusivament al seu líder natural. Intenta plantar-li dos petons a les dues galtes, que el destinatari esquiva traçut i determinat.

Massa expansiva. La diputada autonòmica Prohens va ser despatxada al Congrés amb motiu de les eleccions acoblades del 2019. Igual que els Celtics van fitxar Dennis Johnson per frenar Magic Johnson, el PP va confrontar la mallorquina amb la ministra Irene Montero. Si la debutant era esbocinada, no es perdia gaire, però l’elegida es va mostrar implacable i estireganyosa, sense límits.

Va acusar la titular d’Igualtat de «no tenir vergonya ni decència», la va titllar de «dona submisa al mascle alfa». El combustible del només sí és sí va atiar la foguera. «Ha de dimitir sí o sí». Massa exacerbada. En aquells enfrontaments es va forjar la presidència de les Balears ara substanciada. Pablo Casado, gran amic de Prohens, i la seva íntima Cuca Gamarra van començar a maquinar el llançament. Curiosament, la nova titular del Govern deu el seu càrrec a l’acció combinada d’Irene Montero i d’Isabel Díaz Ayuso. Quan la presidenta madrilenya aixafa els seus rivals el 2021 i es converteix en un fenomen internacional, la sort ja ha estat tirada.

Massa exagerada, tot i que l’han sotmès a cursos de gestualitat i de dicció. Prohens estava destinada a convertir-se en l’Ayuso balear. Els injustament oblidats Casado i García Egea escapcen l’anodí Biel Company derrotat el 2019 per Francina Armengol en un cop silenciós, sense el terrabastall de Prigojin. S’acceleren els tràmits per proclamar l’única candidata. El PP balear abaixa el cap, es reserva les discrepàncies per a les menjadores i cenacles.

Massa extàtica. La irrupció de l’antiautonomista Vox en les institucions regionals ha servit si més no per enllustrar el protagonisme dels barons populars. Mazón, Azcón o Guardiola adquireixen densitat pròpia com a màrtirs sacrificats al tardofranquisme ‘cheli’. Entre aquesta ramat, Feijóo és especialment remís amb Prohens. La presidenta del PP balear i de les Balears sencera guardava un deute de tal profunditat amb l’anterior directiva, que va ser l’última a negar-la i renegar-la. Va trigar tant a abandonar Casado, que gairebé va desertar quan ja estava nomenat el seu successor.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Massa excessiva. Prohens entra en la història com la baronessa que no tindrà consellers de Vox. El seu mantra és «en solitari», tot i que ha pronunciat els seus discursos d’investidura sota la mirada vigilant de Gabriel Le Senne, president del Parlament i retrat robot d’un ultraista. A més, s’emporta com a tasca el prolix manual d’un ‘Acord de Govern' que desmenteix la soledat en el comandament. Per no parlar de l’entrada de la dreta de la dreta en els Consells insulars. El PP va assajar l’aïllacionisme del seu veí a l’Ajuntament de Palma, i es va trobar amb la institució paralitzada. És una qüestió que no només preocupa jeràrquicament Prohens, perquè va col·locar el seu marit, Javi Bonet, de número dos al consistori com a vigilant de l’alcalde Jaime Martínez. És a dir, la segona dama del vicealcalde és la presidenta de les Balears, i el primer cavaller de la presidenta de les Balears és vicealcalde de Palma.

Massa extralimitada. De joventut nacionalista i dotada d’un impecable català, Prohens no governarà en solitari, sinó envoltada de Vox per tot arreu menys per un lloc anomenat Govern. La idea d’allunyar els socis i esquals és discutible des del pragmatisme. El millor forjador de pactes inversemblants del segle XX va ser el president nord-americà Lyndon B. Johnson. Va encunyar una frase d’èxit, «és millor tenir els teus enemics dins la botiga orinant fora, que fora de la botiga orinant dins». La va pronunciar en els anys de l’últim Indiana Jones, però parlava per avui mateix.