Sentències del TGUE Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Jo escric el teu nom, immunitat
Per més que la justícia europea ho intenti, privar de la immunitat al Vivales és ontològicament impossible. La immunitat la porta de naixement, i això no ho pot suprimir cap justícia, tret de la divina. El Molt Immune Expresident és immune al sentit del ridícul, a la vergonya, a la dignitat, a la decència i a qualsevol altre sentiment que tingui a veure lleument amb l’honor. Un el sent parlar de trinxeres, de guerres, de conflictes, d’opressió i de lluita mentre s’està endrapant un filet a la mansió de Waterloo, i no té dubtes que el Vivales és immune al decòrum i al pudor, digui el que digui la justícia. I immune a la feina, per descomptat. Em recorda l’oncle Eremián, el protagonista d’un conte de Fontanarrosa a qui tota la família admira perquè ningú l’ha vist mai treballar. Els pocs fidels que encara té el Vivales el deuen admirar per això mateix, que és en l’única cosa que destaca. I per la seva immunitat, és clar.
El seu cervell, o el que sigui que conté el seu crani, és també immune, en aquest cas, a estímuls exteriors. Tant li fa que hi hagi sentències judicials en contra, ridículs variats, derrotes electorals o caiguda sense fre en el més trist oblit, ell veu republiquetes, jugades mestres, victòries i un retorn a Catalunya a lloms d’un corser blanc. Més que immune, aquest cervell sembla impermeable, és una caixa hermèticament tancada en la qual res pot penetrar. Diguem-ne immunitat cerebral per no entrar en termes psiquiàtrics.
Però, no, el seu cos, que salta a la vista que no és gens immune al llarg temps sense fotre ni brot ni als estralls dels bons i copiosos aliments. Són coses de l’edat, amb els anys un ha de vigilar l’alimentació, a mi em passa igual. També deu ser immune a qualsevol dieta.
Entretots
La immunitat judicial no importa. Només el perjudica en el fet que, si no vol ser detingut, no podrà viatjar fins al sud de França, on cada vegada que hi va, és rebut amb un tiberi pels seus fidels. Algú que va assistir a un d’aquests tecs em va explicar que a les postres passen un sobre perquè cada convidat hi dipositi «la voluntat», però com que la voluntat és una qualitat de l’esperit i, consegüentment, invisible, aquesta ha d’adoptar forma de bitllets de curs legal. Igual que en una boda gitana, però sense fer el ritual del mocador al Vivales, que prou problemes té ja. Ignoro si se li talla la corbata i se’n subhasten els trossos com relíquies. Un fragment de corbata del Vivales, col·locat entre l’ampolla de ratafia i el grapat de terra del jardí de Waterloo (amb certificat d’autenticitat), dignifica una llar llacista i potser també la converteix en immune. Tot i que es ressenten el pes i la salut del convidat principal, no es preveu reconvertir aquests banquets en vegetarians, ja que el sobre no s’omple amb la mateixa alegria després d’endrapar-se un costelló de bou regat amb un criança, que després de menjar unes verduretes a la planxa amb aigua mineral.
El meu contacte no em va detallar si al final de la pitança hi ha ball, ni si l’obren el Vivales i en Toni Comín —un altre immune— al compàs del Vals de la Republiqueta. Això no té importància, el que compta és recaptar prou per a continuar vivint bé, vull dir per a continuar lluitant des de la trinxera. Mentre això no canviï, a la immunitat que la bombin, que diria en Trias.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
