Àgora
Per combatre la sequera cal col·laboració
Preocupa que, en lloc de buscar solucions, el Govern d’ERC enfoqui el debat a buscar culpables
La Taula Nacional de l’Aigua, que ha constituït el president Aragonès a petició del grup PSC-Units ara fa tres mesos, ha de ser una eina imprescindible per tenir una gestió adaptada al segle XXI. La implementació tecnològica, la reutilització i l’eficiència poden permetre evitar afectacions sobre la producció econòmica i que Catalunya visqui com ho havia fet fins ara: de manera raonable i sense malgastar. Preocupa que, en lloc de buscar solucions, ERC situï el debat a buscar culpables. Haver començat la casa per la teulada i amenaçar amb multes els municipis no contribueix a generar confiança.
Quan l’aigua es va convertir en un bé escàs, va evidenciar-se que Catalunya necessita arribar a un gran acord. Agricultura, usos ramaders, abastaments urbans, indústria i oci necessiten aigua i, per això, tothom vol excel·lència en la seva gestió. És per aquest motiu que el grup socialista va demanar la creació de la Taula Nacional de l’Aigua a la Cimera contra la sequera del 31 de març del 2023.
La Cimera no va acabar amb un bon resultat, però va servir perquè el Govern acceptés l’encàrrec de constituir la Taula Nacional de l’Aigua. Aquella trobada no va tenir més passos endavant perquè el Govern d’ERC va entestar-se a posar en marxa la màquina de multar ajuntaments. Les mesures urgents i excepcionals eren inevitables i el millor era fer-ho braç a braç.
La proposta socialista per crear la Taula Nacional de l’Aigua feia més que evident la voluntat per millorar la gestió en l’àmbit tècnic i garantir un ús adequat per a ciutadania, municipis i teixit econòmic. Per això, el grup PSC-Units va demanar que la Taula Nacional de l’Aigua inclogués representants de la ciència i de les universitats del país.
El neguit es va fer palès a principis de juny, quan el Govern d’ERC no va incloure aquests sectors en els preparatius de la primera reunió. Per això, el grup socialista va demanar que hi poguessin assistir els Consorcis del Ter i del Besòs, i els col·legis professionals, per ajudar i aportar solucions tècniques. El 26 de juny, tres mesos després de la Cimera, el president Aragonès va constituir finalment la Taula Nacional de l’Aigua, que compta amb persones de referència d’entitats, confederacions o associacions de turisme, oci, agricultura, ramaderia, sector industrial i energia, entre d’altres. També s’han inclòs clústers, centres de recerca i moviments socials. Però l’absència d’actors clau fa que el debat no tingui un punt de vista adequat, i evidencia que el govern d’ERC només pensa quin sector apunta, ara, com a possible culpable.
Hi ha països que tenen volums inferiors de pluviometria i, en canvi, mantenen una producció i forma de vida com la que tenia Catalunya sense sequera. Ho fan incrementant l’aigua reutilitzada i amb una gestió tècnica molt més eficaç. Situar aquest objectiu com a lloc d’arribada compartit possibilitaria que els diferents sectors socials, ciutadans i econòmics treballessin tots junts. Però tot pot descarrilar si el debat continua sent sobre qui té més o menys culpa. La sequera és el repte més important dels catalans i catalanes, i cal solucionar-lo amb generositat. El grup PSC-Units és el primer a posar això per damunt de qualsevol altra qüestió.
