‘Streamers’ Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El meu regne no és d’aquest món
Seria absurd demonitzar algunes de les noves fórmules d’entreteniment, però tinc tot el dret a dir que em semblen un nyap incomprensible
La bretxa generacional és un concepte comodí per als adults. Serveix per colar qualsevol xorrada amb l’excusa que els joves no ho entenen. Però aquest comodí pot funcionar també a la inversa. A mi, per exemple, no se m’acut cap altra explicació que la maleïda bretxa per considerar incomprensibles alguns fenòmens. Per exemple, que s’ompli el Metropolitano per presenciar uns simulacres de combat de boxa entre ‘youtubers’. Bé, simulacres no, perquè es repartien hòsties com pans; ells i elles.
Però diguem que a la capacitat de convocatòria d’un esport tan singular en mans –en punys– de simples aficionats, encara que siguin molt mediàtics, se li suposaria un sostre més aviat limitat. Doncs no. Seixanta mil espectadors van pagar religiosament la seva entrada per veure’l en directe i més de tres milions a través de Twitch van seguir l’espectacle. Aquest és el concepte clau: espectacle; amb noves formes i nous protagonistes amb un suposat atractiu que em queda a anys llum. Per això apel·lo a la famosa bretxa generacional, perquè l’únic refugi que trobo per no entendre-ho és que tot això m’ha agafat molt gran.
Entretots
Segur que m’estic perdent alguna cosa i que deu ser cosa de l’edat, però quan veig els meus fills petits –10 i 13 anys– i tants altres joves abduïts per aquest univers de banalitat i fugacitat addictiva que poden ser les xarxes socials, em resulta impossible no pensar –i lamentar– el que s’estan perdent. Des de la lectura reposada d’un llibre d’aventures fins als jocs de carrer, amb el permanent contacte físic entre col·legues i amics. Cap pantalla pot competir amb un somriure cara a cara.
¿Atac de nostàlgia? Pot ser. O no. I si defenso la cultura de l’esforç davant el dogma de la diversió perpètua i la sobreprotecció, ¿de sobte soc un ranci? Doncs tampoc. Resumint: no, no entenc algunes de les noves fórmules de comunicació i entreteniment. Seria absurd demonitzar-les, però tinc tot el dret a dir que algunes em semblen un nyap incomprensible. Deuen ser coses de la bretxa generacional.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
