Newsletter

1
Es llegeix en minuts
La reina mai se n’assabenta

Alexander Beltes / EFE

«A una reina mai se l’enganya» i si passa, «no se n’assabenta». Aquestes paraules surten dels llavis de la reina Frederica quan la seva filla Sofia, el 1976, corre fins al seu costat després de descobrir la primera infidelitat del seu marit i rei d’Espanya, Joan Carles I. Ella l’apressa a tornar a casa. Així ho revela la sèrie de HBO Sofia i la vida real, dirigida per David Trueba, que per primera vegada converteix la mare de Felip VI en protagonista. Lluny queda la caracterització de còmoda actriu secundària que ella mateixa ha projectat en públic durant 50 anys. 

El documental permet conèixer millor una dona discreta i enigmàtica que, des que va tornar amb el seu marit infidel, es va esforçar a ser una reina model, bolcada a servir els altres i a mostrar la cara més amable de la família reial, un clan que de portes enfora havia d’estar unit. Trueba broda el seu retrat d’una Sofia disposada a tot per la monarquia, des d’adorar Franco a empassar-se les amants del seu marit, i amb una agenda pròpia: garantir que Felip VI arribés al tron. Quina millor tasca per a una filla de rei, dona de rei, mare de rei i àvia de futura reina. 

Notícies relacionades

Després, amb el seu fill ja com a cap d’Estat, Sofia va passar a ser mare abans que reina, va recolzar en públic la seva filla Cristina i va ignorar el cordó sanitari decretat per la casa reial després de la condemna a Urdangarin. Aquesta actitud guerrera xoca amb la Sofia callada davant els escàndols sentimentals i fiscals de l’emèrit i de Corinna.

El punt més discutible de la sèrie és quan presenta l’emèrita com una víctima per qui la ciutadania sent admiració. No tota. Som legió els que creiem que ja no serveix aquest model que ella representa: la reina hermètica que ho aguantava tot pel seu fill, mai se n’assabentava de res, es mantenia al costat de qui la humiliava i, com a mínim, mirava cap a una altra banda mentre l’ara expatriat s’enriquia de manera aparentment il·lícita. La dona, la societat en el seu conjunt i la monarquia necessiten millors referents