Ocupacions: desmuntem mites

Fa uns dies es feien públiques noves dades sobre les xifres d’ocupacions d’immobles a l’Estat espanyol i a Catalunya, amb notícies positives: en ambdós països, el volum d’ocupacions s’ha reduït pràcticament un 12% entre el gener i l’abril d’enguany.

Malgrat la tendència positiva, les formacions polítiques de dreta i extrema dreta han intentat manipular de manera mesquina el debat sobre les ocupacions amb l’únic objectiu d’esgarrapar quatre vots. Durant la campanya de les eleccions municipals, van utilitzar el cas de dues cases ocupades al barri de la Bonanova, intentant agitar la pau social en plena campanya electoral. La realitat és que fa setmanes que davant els dos edificis no hi ha ni un sol cotxe de policia. No és que el problema hagi desaparegut, sinó que no existia.

En efecte, hem sentit candidats de l’unionisme espanyolista dir autèntics disbarats sobre les ocupacions. 'Fake news' de manual. Eva Parera, per exemple, deia que "Barcelona concentra el 40% de les ocupacions a tot Espanya". La xifra correcta és el 9%. Anna Grau, per la seva banda, va assegurar que "1.600 famílies a Barcelona van veure ocupades casa seva l’any passat". La realitat és que només 27 ocupacions van ser en habitatges d’ús habitual, mentre que 1.253 van ser en pisos buits. Resulta paradigmàtic que cap de les dues formacions polítiques hagi acabat obtenint representació al consistori, fet que els hauria de conduir a una profunda reflexió.

Davant l’allau de desinformació a què ens ha acostumat la dreta i l’extrema dreta, convé posar damunt la taula algunes realitats. L’any passat, el 97,7% de les ocupacions d’immobles van ser en habitatges buits. La tendència és similar aquesta primera meitat del 2023, amb un 95% d’ocupacions en immobles no habitats. A més, quan es produeix una ocupació en un pis d’ús habitual (ja sigui una primera o una segona residència), l’actuació policial és immediata. El millor antídot contra l’extrema dreta són les dades i, per tant, convé difondre-les arreu per desmuntar els seus relats ficticis.

Més realitats: el fenomen de les ocupacions no va a l’alça, sinó tot el contrari. A la ciutat de Barcelona, per exemple, s’han reduït un 16% els darrers tres anys, i l’any passat va registrar la xifra més baixa des de l’any 2017. La tendència, en proporcions diferents, és la mateixa a la resta del país.

Segons les enquestes, a més, les ocupacions no figuren en cap cas com una preocupació significativa per a la ciutadania d’aquest país. En els tres darrers baròmetres del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) apareixen com una preocupació per entre l’1,7 i el 2% de la població. El conflicte entre Catalunya i l’Estat espanyol, d’altra banda, és destacat per vuit vegades més de catalans i catalanes. Altre cop, segons quins partits farien bé de prendre’n bona nota.

Realitats a banda, és important obrir el debat sobre la tipologia d’ocupacions. D’una banda, trobem les de caràcter social portades a terme, de manera molt majoritària, per famílies vulnerables que no poden accedir a un habitatge mentre els fons voltors tenen milers de pisos buits de manera vergonyant. Cal tenir clar que la solució en aquests casos ha de ser social, no policial.

Notícies relacionades

Denunciats 12 antiokupes després d’intentar acostar-se de matinada a les finques okupades de la Bonanova

Les ocupacions es frenen a Barcelona: el 0,17% de les vivendes

On cal ser molt contundents és en les ocupacions lligades a activitats delinqüencials com ara el narcotràfic de marihuana, molt sovint amb màfies organitzades al darrere. El Govern espanyol ha de liderar urgentment canvis legals en aquest àmbit. És inversemblant que tingui la mateixa pena una persona vulnerable que punxa la llum perquè no la pot pagar que algú que ho fa per cultivar una plantació de marihuana.

Tot i que en percentatges és clarament minoritària, les ocupacions delinqüencials s’han de combatre amb tota la força política, legal i discursiva. És el millor antídot contra la intoxicació de la dreta i l’extrema dreta. Davant d’una possible onada reaccionària a l’Estat, Catalunya s’ha de blindar més que mai com a garant de drets i llibertats, i haurà d’exercir com un dic de contenció contra la manipulació, l’odi i les mentides.