NEWSLETTER Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

La precarietat encoberta dels fixos discontinus

Que un partit polític asseguri que els seus rivals menteixen té un valor relatiu. La falta de respecte a la veritat va anar per barris en el cara a cara de dilluns. El que és més rellevant és que un organisme internacional qüestioni l’eufòria del Govern d’un dels seus membres. Acaba de passar amb l’OCDE respecte a l’abús de la modalitat de contractes fixos discontinus que s’ha disparat després de la reforma laboral pactada pel Govern de coalició, la patronal i els sindicats. Diverses veus van alertar que les bones xifres de l’ocupació a Espanya se sustentaven en part en aquesta modalitat de contractació que ha substituït, amb bon criteri, la concatenació de llocs de treball temporals. Però el Govern sempre ha posat més èmfasi en el seu caràcter fix que en la seva realitat discontínua. I ara l’OCDE el corregeix, cosa que fins ara era un anatema per als alquimistes monclovites que no han sabut perdre el cara a cara.

Espanya creix per sobre de la mitjana europea però no va com una bala. Creix perquè ha tingut fins ara marge per fer-ho, ja que no havia recuperat fins al mes passat el PIB anterior a la pandèmia. Però el bon comportament de l’ocupació no és símptoma de robustesa com vol fer creure el Govern, sinó conseqüència de l’efecte estadístic que provoquen els contractes fixos discontinus (un de cada tres que es firmen) i del creixement exponencial de l’ocupació pública que aquest dimarts va tornar a créixer a 40.000 nous contractes que va oferir l’Estat. La reforma laboral ha sigut un èxit perquè ha sigut pactada pels agents socials. I ja ni Feijóo s’atreveix a derogar-la. Però els mals estructurals de l’ocupació a Espanya segueixen allà, perquè la qualitat de l’ocupació no ha augmentat tant com diuen, entre altres coses perquè no ha augmentat la productivitat. Abans, durant i després del regnat de Yolanda Díaz al Ministeri de Treball, els fixos discontinus són una forma de precarietat pròpia d’un país turístic que basa la seva competitivitat en la baixa retribució dels salaris. Ho diu l’OCDE.

Temes:

OCDE Ocupació Atur Yolanda Díaz Pérez Ocupació pública

Inicia sessió 0 Comentaris