Àgora
La classe treballadora volem pa, roses i llibres
Per a una gran majoria, un sostre per viure i la nevera plena són les necessitats bàsiques. El sistema els ha de donar resposta amb un nou contracte social que els permeti treballar amb dignitat, viure amb llibertat i mirar el futur amb il·lusió i esperança
Vivim un moment de gran complexitat, que fa molt difícil entendre l’actualitat i molt més, esbrinar on va el futur. I no només en termes ‘macro’, amb el desenllaç de la guerra d'Ucraïna o la gravetat de l’impacte del canvi climàtic, o si la nova guerra freda entre la Xina i USA canviarà les regles del capitalisme global, o si tindrem subministrament energètic per fer funcionar les empreses i donar llum a les nostres llars... Ja és prou complex entendre el més proper. Tindré feina o me la traurà un robot? Podré o no pagar una hipoteca o llogar una casa? Si puc comprar un cotxe, ha de ser elèctric o no? I, si no puc, com vaig a la feina? Els meus nens tindran plaça en una escola pública? Quants dies trigaré a tenir cita al metge? Si soc gai o lesbiana, m’assenyalaran pel carrer? Si vull avortar he de marxar a una altra ciutat? Podré escriure cançons, llibres, teatre, cinema sense por?
Avui la societat s’enfronta a un escenari on l’art de construir cruïlles campa pel màrqueting polític i per la política del màrqueting. S’aprofundeix en les contradiccions, es radicalitza el missatge i es juga a la confusió, quan no a la mentida. És un exercici estès i que condiciona l’imaginari col·lectiu, que polaritza els interessos i segmenta i desagrega les reivindicacions. Es creen nínxols de suport, sotmesos a demandes corporatives, que fragmenten les reivindicacions i acaben funcionant com clubs de fans de partits i entitats.
Entretots
El sindicalisme de classe té un repte cabdal en interpretar aquesta realitat i traduir amb senzillesa la necessitat d’aplegar reivindicacions, de lluitar contra la segmentació i segregació social i de donar certeses a la classe treballadora. Sabem que el treball pot garantir condicions dignes de vida a la majoria amb salaris suficients, però també amb cotitzacions socials i impostos que paguin pensions i prestacions socials i garanteixin educació, sanitat pública i de qualitat i un sistema integral d’atenció a la dependència.
Per això hem participat mitjançant el diàleg social de l’agenda legislativa més ambiciosa en articulació de drets en la passada legislatura, però ara cal un nou contracte social que garanteixi una vida digna per a tothom, també per a aquelles persones que estan avui en risc de pobresa, una de cada quatre a Catalunya.
La reforma laboral i la de pensions ajuden a configurar els pilars d’aquesta cartera de drets, però cal més: millorar les prestacions socials i impulsar una reforma fiscal que deixi d’estalviar impostos a les empreses amb més beneficis i als rendistes especuladors, i dotar de recursos les polítiques que garanteixen els drets de la ciutadania. Donar també accés viable a l’habitatge desplegant la nova llei arreu i multiplicant la inversió en habitatge públic d’oferta social perquè una persona no dediqui més del 30% dels seus ingressos a la vivenda.
Per a una gran majoria, un sostre per viure i la nevera plena són les necessitats bàsiques. El sistema els ha de donar resposta amb un nou contracte social que els permeti treballar amb dignitat, viure amb llibertat i mirar al futur amb il·lusió i esperança, sabent que les persones no estem soles, que estem acompanyades i, sobretot, organitzades. Això és el que CCOO exigeix als partits que concorren al 23J i sobretot, a qui surti triat a les urnes. Perquè el sindicalisme seguirà defensant un model de societat on la classe treballadora tingui igualtat d’oportunitats, amb drets i amb pa, roses i llibres.
