El futur de l’‘streaming’ s’assembla molt a la televisió

Fa menys d’una dècada les plataformes de VOD van prendre per assalt l’audiovisual amb una fórmula que, substancialment, suposava eliminar les incomoditats de televisió. ¿Les cadenes t’obligaven a esperar una setmana per veure una nova entrega de la teva sèrie favorita? Aquestes estrenaven tots els capítols de cop perquè en veiessis tants d’una tirada com et vingués de gust. ¿La tele interrompia el que estaves veient per colar-te anuncis? Les plataformes eren una zona lliure de publicitat. ¿L’oferta es reduïa al que s’emetia en un grapat de canals? El ‘streaming’ et posava davant un oceà de continguts. 

Els últims anys han sigut anys d’aprenentatge per a l’audiovisual. La televisió va comprendre que, apostant per la flexibilitat i la proximitat digital, l’audiència del futur no estava perduda. Per la seva banda, la patacada de l’economia mundial va exposar aquest secret, lleig i comprometedor, que les plataformes guardaven a l’armari: la barra lliure tenia gairebé totes les plataformes en números vermells. L’‘streaming’ va iniciar llavors una gran correcció que, a la pràctica, ha suposat mirar al jardí de la veïna, la tele, per veure quines coses podien replicar per ser, en les seves paraules, més eficients amb el contingut que ofereixen. 

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

De petita hi havia una estampa quotidiana quan els meus pares tornaven del supermercat i col·locaven tota la compra sobre la taula de la cuina. Jo volia obrir tots els productes nous que estaven a punt d’entrar a la nevera, però els meus pares em recordaven que primer calia acabar el que ja estava començat i, a continuació, s’obririen les altres coses a poc a poc i amb sentit comú. Ells sabien millor que jo que una compra es podia aprofitar o es podia desaprofitar i que la diferència entre els dos resultats era la racionalitat en el consum. La revelació que les plataformes han tingut amb les estrenes setmanals, per exemple, té gran part d’aquesta lògica. Ara es busca moderar el consum, estirar la vida del producte i fer que cada euro invertit rendeixi una mica més en lloc de cremar-lo al cap d’uns quants dies. 

La resposta al progrés no sempre rau a carregar-se el que hi havia abans i construir sobre les ruïnes un projecte innovador. De vegades el més intel·ligent és observar i adaptar el que ja funcionava. Sembla que, després de moltes voltes, el futur de l’‘streaming’ i de la televisió estarà en un just equilibri entre el producte vell i el nou.