Hollywood en vaga

La fàbrica dels somnis ha deixat de fabricar-los. Des de dijous passat, Hollywood està en vaga gairebé total (els directors queden al marge), a l’unir-se a la ja vigent protesta dels guionistes una aturada encara més multitudinària, la dels actors. Es tracta de la primera aturada que reuneix guionistes i actors en 63 anys.

Només calen unes quantes xifres per entendre la magnitud del que passa als Estats Units. L’última protesta dels guionistes, el 2008, va durar tres mesos i va representar un impacte econòmic de 2.500 milions de dòlars i la pèrdua de milers de llocs de treball en una indústria audiovisual que genera 2,4 milions de llocs de treball arreu del país i 186.000 milions de dòlars en salaris. No es tracta només dels afectats més directament, sinó de tot un entramat que inclou des d’agents tècnics, des de constructors a empreses de càtering i comunicació. Una estructura enorme que ara trontolla, com ja s’ha pogut comprovar en els dos mesos de la vaga de guionistes, amb un 80% de les produccions i els rodatges aturats, especialment els programes nocturns coneguts com a ‘talk xous’.

Aquesta vaga conjunta parteix de reivindicacions no ateses per la patronal, entre les quals destaquen la salarial, en consideració a l’augment del cost de la vida i la que es refereix a unes millors condicions de treball. En el cas dels guionistes, per la utilització de menys recursos per part de les productores i per la precarització de la tasca en equip. I en el dels actors, per l’assumpció de les despeses que han d’invertir per participar en càstings.

La primera de l’‘streaming’

Però la protesta adquireix una magnitud diferent ja que és la primera que es produeix en temps de ‘streaming’, és a dir, en una nova dimensió de la indústria de l’espectacle, caracteritzada per la irrupció de les plataformes que han canviat les regles del joc, en un moment en què el ritme de les produccions ha decaigut (un 24% menys respecte al 2022).

L’‘streaming’ ha significat treballar en sèries més curtes que antany i un descens en el cobrament de drets, a causa de la falta de transparència en les xifres d’audiència global. S’hi uneix una reivindicació nova que no afecta únicament Hollywood, sinó la indústria arreu del món: la irrupció de la intel·ligència artificial pot interferir en la feina d’uns i altres, per suplantació o per rèplica incontrolada de la imatge.

La indústria del cine ha experimentat un canvi radical en els últims anys, que ha portat a una nova relació amb els espectadors. No obstant, les relacions amb els seus professionals segueixen les mateixes pautes de fa dècades. La reclamació dels vaguistes de més transparència sobre l’emissió de les seves obres i de poder tenir més control sobre el que se’n faci respon a aquest desajust entre el marc laboral i la nova realitat del consum audiovisual. El pols entre estudis i plataformes, d’una banda, i guionistes i actors, per l’altre, es decidirà forçosament amb una negociació.

I el que en surti serà transcendental, perquè servirà de referent per a altres indústries audiovisuals del món. Tot i que les noves tecnologies obrin un ventall enorme de possibilitats, el cine no pot relegar o desatendre la seva part més creativa i artística, perquè sense aquesta no podria existir. Com afirmava un activista: «Això no va només d’actors, ni d’escriptors, sinó que és l’ànima de l’entreteniment».