Llatinoeuropa

La cimera amb els líders llatinoamericans, en canvi, té més d’oportunitat que de risc. Amb la mirada posada a Rússia i la guerra a Ucraïna, amb el temor del control del Mediterrani, amb l’aliança principal a l’Atlàntic Nord i la cooperació destinada principalment a l’Àfrica, l’Amèrica Llatina ha quedat sempre relegada en l’agenda. La presidència espanyola es va fixar l’objectiu de rescatar una relació que respon només a sobresalts, ja sigui en forma de ciclons o pressionant autòcrates i reaccionaris. El continent viu ara mateix una deriva contrària a l’europea, amb governs mirant a l’esquerra, no exempta de populismes. No obstant, a l’Amèrica Llatina hi ha bona part dels recursos energètics i mediambientals necessaris per fer possible una transició ecològica. La Xina i els EUA s’estan disputant aquest territori i seria absurd que Europa no acabi establint una estratègia de relacions amb uns països que socialment i culturalment estan molt més a prop que qualsevol de les dues potències. L’oportunitat en comerç, cooperació, justícia i canvi climàtic hauria de forçar una nova relació estratègica. Tant de bo aquesta setmana es pugui fer el primer pas.