Error del sistema Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La memòria de la traïció
¿En quin moment la mentida es converteix en traïció? El PP ha construït la seva campanya electoral sobre la mentida i la deslleialtat més profunda. Alberto Núñez Feijóo menteix amb aplom i serenitat, fins i tot amb un mig somriure. Menteix en qüestions de gran calat econòmic i social, però també en una cosa pitjor. No només hi ha una voluntat de negar els èxits del govern d’Espanya, també de soscavar la seva autoritat ètica. Menteix perquè a mig món la mentida ha arribat al poder. Com més grollera i més increïble sigui, més es creu. Si almenys tinguéssim memòria.
Després de dissenyar una fam que va matar milions de persones als anys 30, Stalin va afirmar: «La vida s’ha tornat millor, camarades, la vida s’ha tornat més feliç». Ja no fa falta una sagnant dictadura per instal·lar la mentida. La bombolla de la desinformació ha modificat la nostra manera de relacionar-nos-hi. El combat o la reticència davant la falsedat retrocedeixen mentre guanya terreny l’entusiasme per ella. Tant volem ser enganyats que la mentida s’ha convertit en una força impulsora política, un motor per guanyar eleccions. Des de Trump al Brexit, des d’Hongria a Polònia. ¿També a Espanya?
El PP de Feijóo menteix de forma cínica, perversa i continuada. Des d’afirmar que Sánchez ha governat amb etarres fins al límit d’insinuar una tupinada electoral. Hem de preguntar-nos per la intencionalitat de tantes mentides. Governar, obvi. Però ¿per què?
Notícies relacionadesEl PP va ser apartat del poder perquè la corrupció li arribava fins al coll, més amunt encara. Mentre se centrava en el lladronici, va ignorar les necessitats de la població. La seva recepta davant la Gran Recessió va ser una austeritat que es va acarnissar amb els més febles, va empobrir la classe mitjana i va premiar els poderosos. Retallades i privatitzacions, aquesta va ser la resposta del PP a la crisi. ¿Tan aviat hem oblidat els dies de l’atur galopant, les persianes abaixades, els suïcidis per desnonaments, l’abaratiment de l’acomiadament, els serveis públics col·lapsats i els bancs premiats? ¿Ja no recordem la traïció?
Per arribar al poder, el PP està pactant governs amb Vox (això sí que són pactes, amb vicepresidències i conselleries), també a Extremadura, on va guanyar el PSOE. Pacta amb qui nega la violència de gènere o vol derogar la llei de l’avortament, una clara traïció a les dones. També a les votants del PP. Si Feijóo arriba al poder, ¿què serà capaç de fer per mantenir-lo? ¿Quantes traïcions més sumarà? I, sobretot, ¿què farà amb aquest poder? El PP sí que té memòria que hi ha molt a guanyar.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
