1
Es llegeix en minuts
Tenim successor

Glyn Kirk / AFP

Ens continuarem divertint bastants anys més. Esperem que Rafa Nadal encara ens duri un temps, però ja estem veient qui serà, és, el seu relleu. No només del tennis espanyol, sinó també el successor dels tres grans. Carlos Alcaraz haurà de lluitar molt i patir molt per acostar-s’hi, de moment amb dos Grand Slams en el seu palmarès. La victòria d’avui no implica que hagi de derrotar sempre Novak Djokovic, però és el tennista més complet i més capacitat de la nova generació. No només tècnicament i físicament, sinó psicològicament.

Afrontava una prova extraordinària, amb el títol de Wimbledon en joc, que ja per si mateix és un repte majúscul, però amb l’afegit del precedent de la semifinal de Roland Garros amb Nole. Per molt que n’haguessin parlat amb els tècnics, i segur que ho van tractar en els preparatius, el desenllaç del primer set convida a pensar que el record va pesar.

Un partit estrany

Va ser un partit certament estrany, amb molts vaivens. Estrany també per ser molt llarg malgrat que hi va haver dos sets amb 6-1. Els jocs van ser molt disputats. Cada punt era caríssim.  

Carlos va sortir amb moltes ganes, molt impetuós, i va cometre errors que va brindar un triomf parcial molt fàcil a Djokovic.

Notícies relacionades

Aquest començament rar va continuar en el segon set, ben encarrilat per Alcaraz i que, no obstant, va arribar al ‘tie-break’, amb un desavantatge de 5-6 per a Djokovic. El serbi va cometre dos errors impropis d’ell en dos fàcils revessos per perdre l’avantatge, cedir el set i també el tercer. Es va refer d’aquests símptomes de debilitat després de passar pels vestidors, i va remuntar imposant-se en la quarta mànega.

Aquí va tornar a començar la final. Restablert l’equilibri, deixats anar tots els nervis i preocupacions, el millor de la història en resultats i el millor candidat a desposseir-lo del tron ens van oferir un tennis fantàstic. De la màxima qualitat. Amb la finor i la fermesa que els caracteritza, es va imposar la il·lusió de Carlos per esborrar París de la seva ment i coronar-se davant tota la reialesa concentrada a la pista central.