Newsletter

1
Es llegeix en minuts
Jugar un Mundial per 28.000 euros

Xavier Amado

A la meva mare li agradava anar al futbol, amb el meu pare i amb un altre matrimoni, el dels seus amics més íntims. Tots quatre, abonats del València CF durant dècades, quedaven cada dia de partit. Sempre començaven amb un berenar sopar abans d’entrar a Mestalla. Després disfrutaven del partit i mai sortien de l’estadi abans que l’àrbitre xiulés el final i que els jugadors s’acomiadessin al centre del camp. De vegades la meva mare es quedava a casa, quan l’equip es jugava alguna cosa important, perquè patia massa. 

¿Una dona que actualment té 80 anys que li agradés el futbol i que entengués un esport considerat cosa d’homes? Sí, tant era així que ens va inculcar l’afició als seus fills –tres som dones– i nets –dues dones–. Amb tots ha anat a l’estadi i tots hem sigut abonats en algun moment de les nostres vides.

Avui la família continua patint amb el València de la nostra terra, tot i que el futbol ja és més carn de televisió que de Mestalla. El que ens agrada ja no el juguen només els homes, sinó també les dones. No és futbol femení, és futbol, sense cognoms.

Notícies relacionades

A partir de dijous seguirem molt de prop el Mundial de futbol a Austràlia i Nova Zelanda, que comptarà amb la participació de 732 dones de 32 seleccions. Malgrat que només 4 de cada 10 es consideren professionals, aquesta edició serà la primera en què la FIFA els pagarà per participar-hi: 28.000 euros a cadascuna de les que formin part de la fase de grups. La xifra creixerà fins als 250.000 euros que percebran les campiones. En total seran uns 110 milions en premis, com ha explicat Laia Bonals.

El pagament d’aquestes primes, que és a anys llum del que van percebre els homes que van jugar a Qatar (uns 440 milions), és insuficient i encara queda molt pel qual lluitar. Però és una mesura en la bona direcció cap a la imprescindible professionalització del futbol jugat per dones, el que tant ens agrada a casa Martínez, tal com el defensa Aitana Bonmatí.