Empúries i els esclaus

Més o menys en la mateix època que es ‘construïa’ l’Orella de Dionís, naixia el nucli urbà d’Empúries. Les excavacions de les ruïnes van néixer com un intent de construcció de la identitat catalana, a partir dels orígens grecs, sota la direcció de Prat de la Riba i Puig i Cadafalch. Després, durant la Guerra Civil, la defensa de la costa va paralitzar els treballs. En els primers anys del franquisme, va ser ‘gràcies’ als batallons disciplinaris de presoners republicans que les obres es van refer. En parla un llibre esplèndid de la UB, ‘Esclaus a Empúries’, de Francisco Gracia Alonso. S’hi detallen els noms i les condicions lamentables en què van viure, entre el 1940 i el 1942, aquells que van ser cridats per força «‘a revivir lo que moría, el alma de nuestra patria’», en paraules del falangista que va ser director del museu. Des del 2021, un plafó informatiu a la muralla romana, fruit de la col·laboració dels estudiosos, del Museu d’Arqueologia de Catalunya i del Memorial Democràtic, recorda que l’Empúries que avui coneixem és també una herència d’aquell episodi funest. Pensem-hi com pensem en l’Orella de Dionís.