A contrallum Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Un Déu perplex
També la fulla del llimoner és Déu perquè Déu, més que ser a tot arreu, és totes les parts
Si fos veritat, com predica el panteisme, que tot és Déu, Déu està ara pelant una poma amb les meves mans, que en realitat són les seves. I està estenent la roba en algun lloc, i està canviant-li l’oli a un cotxe, i en un corral està donant menjar a les gallines, que són deesses també, ja que no hi ha res en aquest món, per petit o barroer que sembli, que no sigui Déu.
Entretots
Déu és la mosca i Déu és el pardal que se la menja. Hi ha una brisa lleu que travessa la calor de la migdiada i que també és Déu. Déu canta a través de la gavina que travessa el cel i gemega per boca dels adúlters que s’agiten al llit de l’habitació d’un hotel després de les hores d’oficina. Déu és el desconegut que truca per telèfon per oferir-te una tarifa més barata de la llum. Déu és la nedadora a qui el metge recomana fer 20 llargs diaris per tractar una lesió d’esquena. I el peixater que ara mateix està eviscerant un lluç, en realitat està eviscerant Déu. El fill adolescent que fuma d’amagat i arriba tard a casa és Déu.
Cada vegada que neix un nen, neix Déu, igual que quan neix un gat o una aranya. No és que cada aranya sigui una deessa, sinó que totes són el mateix Déu. També la fulla del llimoner és Déu perquè Déu, més que ser a tot arreu, és totes les parts.La flama de l’encenedor és Déu fins i tot quan és apagada, i el cigarret continua sent Déu després de consumit. Aquest difunt amb una viuda a qui has anat a donar-li el condol és Déu, cosa que no significa que Déu tingui zones necrosades, sinó que la mort és Déu també, com la resta de les manifestacions de la vida.
L’aigua és Déu i la calamarsa és Déu i la neu és Déu. I quan es fa fosc és Déu qui fosqueja, de la mateixa manera que qui s’aixeca a trenc d’alba no és el Sol, és Déu. Mart és Déu i la Lluna és Déu i la tinta del diari és Déu. No podries tocar un objecte que no fos Déu. L’olla a pressió és Déu i la cafetera és Déu i la bosseta de te és Déu i l’aparell de ràdio és Déu estigui encès o apagat.
Quan te’n vas al llit, és Déu qui es fica al llit i és Déu qui somia, no tu, no tu, que no ets ningú, excepte Déu. El llampec que t’acaba de despertar enmig de la nit era Déu, un Déu perplex o espantat, no en tenim ni idea.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.