Va guanyar el ‘pedrisme’ en absència de Feijóo

El ‘pedrisme’ es construeix contra Abascal i de la mà de Yolanda Díaz. És una invocació imperfecta a l’Espanya vermella de tota la vida que poc té a veure amb el felipisme i que desborda per l’esquerra el que va representar Zapatero tot i que sigui un dels seus millors valedors de la mà de ‘los migueles’. El ‘pedrisme’ té una arrel socialdemòcrata però s’expressa com una espècie de populisme de baixa intensitat, més pròxim al paternalisme que al 15M. La seva màxima expressió la vam veure en aquelles rodes de premsa interminables de Sánchez durant el confinament. És benintencionat, però excessivament ensucrat. Tant que arriba a ser altiu. El ‘pedrisme’ és alhora adversari d’Abascal i aliat d’Ursula von der Leyen, enemic íntim de Pablo Iglesias i ‘cuchipandi’ de Yolanda Díaz, en el debat simplement «Yolanda», la companya de «Pedro» davant el «senyor Abascal» i l’absent Feijóo. El ‘pedrisme’ funciona quan defuig el líder del PP. El ‘pedrisme’ és, definitivament, l’última reinvenció de si mateix protagonitzada per Pedro Sánchez. I com sempre, la seva ambició s’acaba en si mateix perquè la finalitat última del ‘pedrisme’ és bloquejar la situació per forçar una repetició i tornar a intentar-ho. Veurem si té prou vigor per aconseguir-ho, fins i tot quan Feijóo no compareix.