Censura en la cultura Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Arribar i prohibir
La censura cultural per raons ideològiques o morals forma part d’altres temps i, vist això, es demostra com són de fràgils les llibertats en democràcia si no les defensem cada dia
¡Com passa el temps! Exclamació que dita a certa edat t’etiqueta de persona gran; no obstant, últimament la sento exclamar també als joves, que són aquells a qui els queda molt temps per davant i que el pas dels anys els preocupa menys que a mi. Però ara jo ho dic perquè m’adono que ja han passat set anys d’aquell episodi en el qual un jutge de Madrid va enviar a la presó dos titellaires per enaltiment del terrorisme. En aquells dies hi va haver molta controvèrsia amb el que va passar fins que un any després es va arxivar la causa. Al cap d’un any, el 2018 un tal Valtònyc, raper de professió, va fugit d’Espanya per evitar entrar a la presó, també per enaltiment del terrorisme. Si no m’equivoco, continua a Bèlgica i sense poder entrar a Espanya.
Dos episodis relacionats amb gent de la cultura i que, lluny de ser casos esporàdics, com fins ara, amb la recent arribada de Vox sembla que poden succeir-se amb més freqüència, ja que els motius dels governants de la ultradreta són de menor calat que els casos anteriorment citats. Si ja es feia discutible condemnar titellaires o rapers per certes lletres ofensives per a alguns, ara els de Vox poden arribar a pro-hi-bir (que malament casa aquesta paraula amb la cultura) per motius com que en una obra de teatre un home es converteix en dona. L’obra és de Virgina Wolf, per cert. També en un ajuntament del PP de la província de Santander prohibeixen la projecció de la pel·lícula ‘Lightyear’ perquè hi surten dues dones besant-se.
Sembla mentida. Em veig escrivint això i em sembla impossible que en tan poc temps governant ja s’hagin comès aquestes ximpleries tan greus, perquè la censura cultural per raons ideològiques o morals forma part d’altres temps i, vist això, es demostra com són de fràgils les llibertats en democràcia si no les defensem cada dia. Haurem d’estar previnguts, perquè això, em temo, no ha fet més que començar.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
