Absències, mentides i periodistes

Els debats han de servir per conèixer les propostes dels candidats i per valorar críticament o positivament les accions dels partits que han governat. Però vivim uns temps en què les mentides són «fets alternatius», com els va definir Donald Trump; o «un error» com va qualificar Boris Johnson el seu anunci que el Brexit comportaria 350 milions de lliures setmanals per invertir en el seu sistema de salut.

Les mentides s’han apropiat dels debats als platós de televisió, però ¿on són els periodistes? Lluny. El decorat els col·loca fora de l’espai de discussió (ai, la proxèmica). Però, a més, ¿per què els mitjans no organitzen un equip de ‘fast fact checking’, fora de focus, que treballi ràpid per anar contrastant la veracitat de les dades, de manera que es puguin anar entrant en antena, davant dels mateixos contendents? 

Flac favor és que els periodistes es limitin a repartir temps i blocs temàtics, amb somriure professional i sense qüestionar la veracitat dels continguts dels que debaten, escassos de valors ètics i democràtics.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Després hi ha, com bé ha explicat el nostre director, Albert Sáez, els «absents» a les entrevistes en els mitjans que els polítics consideren poc propicis. Ho han fet Yolanda Díaz, Santiago Abascal i Míriam Nogueras a EL PERIÓDICO. Personalment, en alguna ocasió fins i tot he intercedit –sense èxit– perquè alguna candidata es deixés entrevistar, i he discutit amb caps de premsa d’algun partit que volia imposar sense vergonya tots els tertulians en els meus programes de Catalunya Ràdio. 

Els periodistes hem de fer més fort el periodisme. I utilitzar les xarxes desballestant monòlegs, siguin amables o agressius, però covards i mentiders. És la nostra raó de ser.