Llança’l per la borda

En realitat, no busques expressament perdre el que tens. Vas prenent decisions que, concatenades, et treuen d’on eres, i a l’arribar a un punt, ets llunyíssim. Pots o no adonar-te’n. Mario Balotelli, per exemple, va començar a tenir èxit com a futbolista quan era un juvenil. Va fitxar per un gran club, es va fer famós, va començar a guanyar molts diners, va fitxar per un club encara més important, es va comprar un Maserati, i un dia la policia li va cridar l’alto, i al veure les 25.000 lliures que hi havia al seient del passatger, un dels agents li va preguntar com era que portava tal quantitat de diners, a la qual cosa Balotelli va respondre: «És que soc ric». La seva vida ja sempre va anar fent tombs cap a baix, com la bola d’una màquina pinball.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

En algunes ocasions ni tan sols prens males decisions. Reps, simplement, un cop de mala sort, o comets un error inopinat, fins i tot aconsegueixes un èxit, tens una idea bellíssima o revolucionària, o t’enamores, i zas: estàs perdut. Va desaparèixer el teu món, o una part almenys, i et vas endinsar en un altre. Fa anys, l’amiga d’una amiga estava a punt de casar-se. Faltaven dues setmanes per a la cerimònia quan li va dir al seu marit que no hi hauria casament. Acabava d’enamorar-se d’una altra persona, i la idea de continuar amb els plans i contraure matrimoni amb el seu promès, i parella des de feia anys, li resultava forassenyada. Calia estar boja per no casar-se finalment, i més boja encara per fer-ho, o al revés. El casament es va suspendre. La núvia va trucar els convidats un per un per donar-los la notícia. Els seus pares li van retirar la salutació. Va ser una petita ruïna personal, i també econòmica. Però estava enamorada, i això era més fort que les adversitats. El dolent és que al cap de pocs mesos la relació amb el seu amant es va acabar.

La vida se’n va en orris per infinits motius. I cal començar de nou. Valeria Luiselli explica a ‘Desierto sonoro’ la història d’un amic de la narradora el pare del qual «va treballar infeliçment en una empresa enorme fins que va estalviar prou, als seus setanta anys, per posar el seu propi negoci, fidel a la seva veritable passió», que era ser editor. «Va obrir llavors una editorial anomenada La Nueva Frontera, que editava petits mapes nàutics, bellíssims, dissenyats amb cura i amor per als barcos que solcaven el Mediterrani». Però a cap de sis mesos de fer realitat el seu somni, alguna cosa va passar. «Es va inventar el GPS. I es va acabar tot: una vida sencera malbaratada». I a començar una altra vegada.