A contrallum Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El vell armari
Vaig informar el meu amic que hi havia un dolor enorme flotant pel passadís. N’estava al corrent i ho havien vist ja dos arquitectes sense trobar-hi la solució
Hi ha vivendes a les quals els dol el passadís com hi ha cossos als quals els fa mal el cap. Les persones a qui ens fa mal el cap reconeixem de seguida un dolor de passadís. Vaig estar sopant dilluns a casa d’un amic. Vaig anar-hi ja que havíem quedat amb molta antelació perquè m’ensenyés la seva nova casa. Vaig anar-hi malgrat que m’havia aixecat aquell dia amb una migranya irreductible. Em vaig presentar a la cita atordit pels analgèsics i amb poques ganes de parlar, tot i que mirant de dissimular el meu estat físic i anímic. No vaig beure vi, malgrat la insistència del meu amfitrió, perquè l’alcohol disminueix de vegades l’efecte dels fàrmacs. El meu amic em va preguntar si m’havia tornat abstemi i vaig caure en la temptació d’explicar-li la veritat. Llavors va anar al dormitori i en va tornar amb unes pastilles «màgiques» que robava a la farmàcia del seu pare.
Li vaig preguntar per la seva composició, però va preferir no informar-me’n, tot i que va insistir que eren compatibles amb el vi. Me’n vaig prendre un parell amb una copa de vi negre excel·lent, un gran reserva de Ribera del Duero, i em va marxar el dolor i vam poder parlar de com d’espaiós que era el seu pis nou i la bona distribució que tenia. Vam fer un repàs també de les coses de sempre, dels assumptes que des de fa trenta anys parlem i que exposem de manera rutinària, igual que si recitéssim un guió après. Ens calma estranyament la repetició com si hi hagués en aquesta cert punt de ritu religiós o de cerimònia terapèutica.
El cas és que després del sopar vaig anar al bany i a l’introduir-me al passadís, que era llarg, perquè es tractava d’una casa antiga, vaig advertir la presència d’una brutal neuràlgia. Al tornar al saló vaig informar el meu amic que hi havia un dolor enorme flotant pel passadís. N’estava al corrent i ho havien vist ja dos arquitectes sense trobar-hi la solució. Dies després, em va telefonar per comentar-me que al repassar amb deteniment aquell espai havien descobert un vell armari tapiat, amb un parell de camises brutes dins. Una vegada descobert i sanejat el forat, la neuràlgia havia desaparegut i la vivenda havia millorat moltíssim. Em va dir que havia de tornar a sopar un dia per comprovar-ho, però encara no hem quedat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
