Els botiguers són ara ucraïnesos

Però, d’aquí un parell de setmanes, seré un més dels que es queden a l’agost a Barcelona, perquè sento com meva aquesta ciutat que tan sovint s’estima poc a si mateixa i s’autocastiga. Decadent, degradada, provinciana, allunyada de les avantguardes, inhabitable, incívica, insegura, venuda al turisme, bruta i sense comerç de proximitat, diuen els maldients devorats per la nostàlgia, que són una mica pesats.

Barcelona, imperfecta i millorable com tot ésser viu, té molts reptes per afrontar de manera apressant. Incidir en això és una obligació del periodisme i de la ciutadania responsable, però també ho és visibilitzar els batecs que la porten en la bona direcció.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Pavlinka Doroixenko n’és un bon exemple. Ucraïnesa, de 39 anys i decoradora, va arribar-hi fa gairebé una dècada per conèixer en persona un altre ucraïnès que vivia a la Barcelona capital de Tinder. Doroixenko ja mai se n’ha anat i en tots aquests anys ha treballat en l’aparadorisme comercial. La ucraïnesa s’ha llançat a emprendre i regentarà l’Herboristeria del Rei, que va ser la més antiga de Catalunya i que va tancar el 2021 per discrepàncies entre la propietat i qui llavors n’era el llogater. Ara, el comerç reobre sota la batuta de Doroixenko, preservant la seva activitat històrica després de firmar un contracte de lloguer per deu anys, com explica Patricia Castán.

Que diran els maldients d’aquesta bona notícia, que demostra que no tot el comerç tradicional ressuscita reconvertit en un temple del ‘souvenir’ i que la immigració ordenada que tan bé defensa Albert Sáez pot ser beneficiosa per a Barcelona, el meu niu. Cuidin-se, siguin feliços, ens llegim al tornar i mantinguin la seva fidelitat a EL PERIÓDICO.